01 de abril de 2019
01.04.2019
Diari de Girona

Policies locals i Mossos d'Esquadra treballen en situació de mínims

Els sindicats denuncien que es deixa de banda la tasca de prevenció i es va a requeriment · La policia autonòmica es troba amb pocs efectius i demana ajuda als municipals que estan igual

31.03.2019 | 23:20
Un policia local i un Mosso d'Esquadra, treballant a Palamós

El dia a dia de les Policies Locals i dels Mossos d'Esquadra va en consonància amb les demandes socials i si es donen més fets delictius, la societat espera que els qui vetllen per la seguretat donin la resposta esperada. Aquests agents es van haver d'enfrontar durant l'any passat a un increment de la criminalitat a les comarques de Girona. Els fets delictius van augmentar en un 9,6%. El 2017 es va tancar amb 39.515 casos i l'any passat en 43.289, segons dades del Ministeri d'Interior.

Uns dels fets que els va portar més de corcoll van ser els robatoris a domicilis, fets als quals cal sumar tota la resta d'activitats que fan ambdós cossos, com per exemple trasllat o temes administratius, entres d'altres. Pel que fa als robatoris a cases, s'ha de destacar les onades viscudes en municipis de la Selva, Pla de l'Estany i Gironès. Les dades de robatoris amb força a habitatges mostren que van créixer un 18,6% durant el 2018 i es va arribar a 3.636 fets, quan en canvi, el 2017 es va tancar amb 3.066.

La situació actual de les plantilles d'ambdós cossos i el seu treball han viscut canvis en els últims anys. Actualment, els sindicats coincideixen que es viu en una situació de mínims pel que fa a nombre d'efectius i que algunes noves ocupacions els porten, en el cas dels Mossos, a ser encara menys al carrer.

Afirmen que la política de prevenció, que era una de les línies més importants d'aquest cos policial, ha passat en segon terme o pràcticament no existeix. I els representants de policies locals també destaquen que els agents municipals cada cop fan menys rondes de vigilància perquè atenen els serveis que els venen a requeriment.

Segons les dades de l'Idescat, l'any 2017 hi havia 1.115 agents municipals a les comarques gironines i de 1.839 mossos i mosses d'esquadra. Un nombre que pels sindicats és insuficient per a tota la demarcació de Girona.

Ràtios baixes d'agents per cada ciutadà

Com coincideixen els portaveus del CSIF i del SAP-PL, Rafa Sánchez i Sergi Fernàndez, respectivament, moltes de les policies locals es troben amb mancances. Fernàndez diu que si bé hi ha algunes que estan cobertes tant per tema de recursos humans com per retribucions, a la «resta d'ajuntaments es treballa en precari i amb plantilles molt envellides». I afegeix que si segons la Unió Europea hi hauria d'haver 1,8 agents per habitant, a Girona això no passa en un 80% dels casos. Des del CSIF, Rafa Sánchez recorda que per entendre la situació actual de falta d'efectius s'ha de recular fins a «l'època de la crisi econòmica , quan no es va permetre als ajuntaments poder crear places». I a tot això, cal sumar-hi unes plantilles envellides. Amb l'entrada en vigor de l'avançament de la jubilació, aquest 2019 s'està veient que moltes de les policies locals gironines perden efectius perquè molts s'acullen al dret de jubilar-se als 60 anys.

Falta de convocatòries en els últims anys

Els Mossos d'Esquadra, per la seva banda, han estat set anys sense convocatòries de places i com recorda la portaveu del sindicat Col·lectiu Autònom de Treballadors–Mossos (CAT), María José Dávila (pertany a la Trisindical), i el representant del SAP-Fepol a Girona, Robert Caler, això s'ha traduït en treballar en una situació de mínims i, per exemple, «deixar de fer actuacions de prevenció» ja que s'han de fer d'altres serveis.Un d'aquests està hipotecant el cos i és l'anomenat dispositiu Toga imposat pel TSJC, que suposa tenir una patrulla cada dia a les seus judicials.

Tot i que la previsió és que aquest estiu entrin 550 mossos nous, tant el representant d'un sindicat com l'altre destaquen que «dubten» que gaires d'aquests efectius siguin destinats a la Regió Policial de Girona. L'any 2021 està previst que amb les properes convocatòries, el cos de Mossos compti amb 1.500 policies més. Una xifra, però, asseguren, que no posarà fi a la falta d'efectius d'aquest cos, que s'arrossega de fa anys. Caler destaca que fa anys que falten efectius.

Patrulles unipersonals i agents sense arma

Aquesta situació de «justejar» amb els efectius comporta situacions que no agraden ni a uns ni altres. En moltes de les policies locals hi ha molts efectius que són interins, diuen els sindicats. Aquests, com recorda el portaveu del SAP-PL, Sergi Fernàndez, fa que d'entrada no puguin portar arma i això comporta situacions, com diu el portaveu del CSIF, que es trobin en una actuació «ells sols» i no puguin actuar amb seguretat. També denuncia que hi ha patrulles unipersonals. I segons la seva opinió, «seria preferible tancar una comissaria o que el policia es quedi a dins i si hi ha quelcom, ho derivin als Mossos».

Amb tot, Fernàndez assegura que malgrat es visquin situacions així «la ciutadania ha d'estar tranquil·la, ja que hi ha suficient policia però cal tenir clar que una cosa és un servei per incident però després, quants efectius hi ha fent prevenció?», es pregunta.

Derivació dels serveis i conseqüències del Toga

Els portaveus dels sindicats de policies locals reconeixen que els Mossos tampoc poden donar l'abast i és que com diuen els representants del CAT i del SAP-Fepol, hi ha moments que s'han de derivar serveis a les policies locals, en el cas que el municipi en tingui. Robert Caler, que representa el SAP a Girona, destaca que aquesta situació s'ha vist «agreujada» a causa de l'anomenat dispositiu Toga. Maria José Dávila també ho destaca i posen d'exemple que a Santa Coloma ja es deriven dues patrulles als jutjats i que en nits i cap de setmana només hi ha una patrulla per a molts municipis.

Una situació que també es dona a la ciutat de Girona i Caler destaca que «a vegades els jutjats s'han de cobrir amb patrulles de fora». I María José Dávila denuncia que a causa del dispositiu Toga s'han activat agents en situació «d'adaptació temporal», és a dir que tenen momentàniament un problema de salut però que no tenen baixa.

Dependre d'ajuntaments

A causa de la falta d'efectius, la portaveu del CAT reconeix que el «temps de reacció ha pujat» i el portaveu del SAP destaca que els policies locals tampoc els poden donar sempre tot el suport a causa de la situació que viuen.

Tant el representant del sindicat CSIF com el del SAP-PL recorden que les policies depenen dels ajuntaments i això és el que sovint provoca que hi hagi equips de govern més pro policies i d'altres menys. I Rafa Sánchez assegura que cal «invertir en els empleats públics» i que cal estudiar realment les ràtios.

Per a Sergi Fernàndez cal un canvi de model a les policies locals essent consicents que hi ha limitacions als ajuntaments. El sindicalista assegura que a Figueres ho han aconseguit tot i que cal apostar per «optimitzar els recursos per tal d'aconseguir una eficàcia i eficiència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook