17 de juny de 2019
17.06.2019

Bescanó rememora la barca de llibant que creuava el Ter

Ahir es va celebrar una festivitat per explicar i compartir un ofici que va ser essencial per molts pobles per on transcorre el riu

16.06.2019 | 23:02
Bescanó rememora la barca de llibant que creuava el Ter

La barca de llibant del Ter reviu en el seu tram entre Bescanó i Sant Gregori després d'uns 50 anys d'haver desaparegut. Aquesta pràctica tan necessària abans que es construïssin els ponts resta en l'oblit i a partir d'una festa que es va celebrar ahir diumenge, s'ha volgut recuperar i tornar a practicar com a homenatge d'un element patrimonial molt propi de les comarques gironines. El director del Consorci del Ter, Ponç Feliu, explica que antigament no hi havia ponts, sinó moltes barques de llibant, com ara la que unia la riba de Bescanó amb la de Sant Gregori; la de Bonmatí amb la de Vilanna, o la d'Anglès amb la de La Cellera, entre d'altres. El Consorci del Ter, l'Associació d'Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell -membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial-, els Ajuntaments de Bescanó, Sant Gregori i Salt, l'associació Salanca Rems i Veles, de Sant Hipòlit de Salanca, i el Museu de l'Aigua de Salt van organitzar ahir una taula rodona i una navegació pel Ter per rememorar la tradició.

L'última barca i l'últim barquer de Bescanó, en Varisto (1974). La barca de Bescanó - Museu de l'Aigua de Salt

El president de l'Associació d'Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell, Pere de Prada, explica que aquest projecte «que consisteix a recuperar la memòria del pas de barques de llibant del Ter i així, conscienciar a la societat que aquesta pràctica és un patrimoni que no es pot perdre» va sorgir de l'Associació i va ser proposat al Consorci del Ter que va acceptar tirar-lo endavant. Com a recordatori, De Prada detalla que es tracta «d'un tipus d'embarcacions de fons pla que es maniobren amb una espècie de cable -anomenat llibant- que va d'un costat a l'altre de la riba. Aquestes barques carregaven persones, bestiar i mercaderies, i feien el trajecte d'un costat a l'altre del riu per un determinat preu». Així doncs, l'objectiu de la iniciativa «és recuperar patrimoni i memòria i una manera de fer-ho és organitzant una festivitat perquè la població es trobi, parli del tema i també gaudeixi».

Ahir va ser el dia escollit per realitzar la celebració a Bescanó, però la idea que planteja De Prada és poder «recuperar els passos de barca almenys un dia a l'any en els diferents pobles de la riba del Ter i fer una festa promovent que aquestes embarcacions funcionin». El director del Consorci del Ter, Ponç Feliu, detalla que «l'objectiu de l'activitat és donar a conèixer el riu i com eren les barques de llibant i recuperar la seva importància per la gent que vivia en un territori fluvial abans que hi haguessin ponts, tenint en compte que aquests es comencen a construir fa uns 50 anys». Pel que fa a l'organització de la iniciativa, la pàgina web del Consorci del Ter detalla que es tracta d'una activitat gratuïta que s'inclou en el projecte Interreg «Turisme Transfronterer Fluvial i Sostenible - Têt, Ter, Fluvià i Segre (TTFS)» i que està confinançada el 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).

Festivitat a Bescanó

La iniciativa va començar ahir a les deu del matí a l'Estació de Bescanó amb una taula rodona que pretenia explicar en què va consistir el pas de barca entre Bescanó i Sant Gregori. L'espai comptava amb uns plafons amb fotografies de l'època per tal que els assistents es poguessin fer una idea de com funcionava aquesta tradició, que en aquells moments era tot un ofici capitanejat per un barquer que gestionava els viatges de riba a riba del riu. El president de l'Associació d'Amics de la Vela Llatina comenta que el Museu de l'Aigua de Salt conserva quatre maquetes de barques de llibant fetes pel fuster saltenc Ramon Torramadé que en un principi havien d'exhibir-se però que finalment no va poder ser. A partir de dos quarts d'onze del matí, en un tram del Ter entre Bescanó i Sant Gregori es van posar a disposició diverses barques de llibant per simular-ne la navegació.

L'activitat també va ser possible gràcies a l'associació Salanca Rems i Veles, de Sant Hipòlit de Salanca (Catalunya Nord), que va cedir set barques especials per navegar en espais de poca fondària, com ara estanys o rius, a banda de comptar també amb les embarcacions d'alguns membres de la Federació i una barca construïda pels alumnes de l'Institut Brugulat de Banyoles de Banyoles. Pere de Prada explica que el professor Bosco Plana construeix cada any amb els seus alumnes una barca com a projecte educatiu. A banda de portar la barca, els alumnes van preparar 12 maquetes com a obsequi a les entitats que hi han col·laborat. De Prada apunta que «la intenció és que l'any vinent els alumnes construeixin una barca de llibant de mida natural per fer-la navegar i cedir-la a l'Ajuntament de Bescanó». El mateix apunta que enguany s'ha presentat el projecte i per l'any vinent la intenció és repetir la festa i travessar el riu amb la barca dels alumnes si l'Ajuntament de Sant Gregori habilita la riba per poder desembarcar, a banda de parlar amb altres ajuntaments propers al Ter per si volen celebrar també aquest homenatge, tot realitzant una festivitat oberta a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook