70 països del món criminalitzen les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. Malgrat que no es disposa de dades ni d'informació relativa a la situació de les persones del col·lectiu trans que es troben al país, aquestes també pateixen persecució i discriminació i han de fugir dels seus territoris per poder sobreviure. Aquestes dades han estat el bri que ha impulsat la realització del documental "Fugir per estimar i ser: Asil i resistències LGBTI del Marroc a Barcelona" que s'ha presentat aquest dimarts al vespre a la Casa de Cultura de Girona, donant peu a un debat posterior.
Els autors del projecte han estat periodistes de La Directa, en coordinació amb la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) i el Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI) i amb el suport de la Beca DevReporter. Segons els organitzadors, la finalitat central del projecte és posar llum a les vulneracions de drets de la comunitat LGBTI i les seves xarxes de resistència al Marroc, així com els obstacles que es troben en demanar protecció internacional a l'Estat espanyol.
El documental té una durada de 35 minuts i està dividit en tres capítols: el primer està rodat al Marroc, el segon a Ceuta i el tercer a Barcelona. El fil argumental se centra a mostrar les dificultats que pateixen persones LGBTI del Marroc per poder viure en llibertat, sobretot en el país de procedència. A partir de diversos testimonis en primera persona, la majoria amagant la seva identitat per evitar possibles represàlies, comparteixen les discriminacions que pateixen diàriament.
En el documental apareix el testimoni de la professora de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Laura Feliu, que afirma que "el Marroc és una dictatura i el col·lectiu LGBTI està estigmatitzat". També apareixen representants de diferents associacions per la defensa dels drets humans, com ara l'Akaliyat (Minories) que, segons apunta La Directa, és la primera associació marroquina pels drets de les minories sexuals que va demanar ser legalitzada l'any 2017, o l'associació MALI, que defensa el col·lectiu feminista i els drets de les persones.
El reportatge audiovisual també mostra les dificultats que pateixen les persones LGBTI per poder conviure en el CETI de Ceuta, centre on es realitzen les demandes de protecció internacional. En aquest sentit, la situació actualment està col·lapsada perquè les persones poden tardar molts mesos en poder entrar dins el sistema d'acollida. A més, una altra dada destacable és que la derogació de la protecció internacional a Espanya és molt alta. Alguns dels testimonis que viuen a Barcelona confessen que viure a aquí "és un somni", malgrat que encara falti molt treball per fer.
Fa falta més conscienciació
La sessió de debat, conduïda per la periodista Victòria Oliveres de La Directa i Karim Sabni de Girona Acull, ha servit per emfatitzar algunes qüestions del projecte, com ara que "parlar d'igualtat és quasi impossible al Marroc", ha apuntat Sabni, subratllant que cal una major consciència social arreu. En relació amb aquesta última idea, el projecte deixa entreveure a partir dels diferents experts i testimonis que el canvi per una societat més comprensible i tolerant vers la diversitat s'ha de treballar des de dins i la conscienciació és la clau per poder anar guanyant terreny. En aquest sentit, Feliu ressalta que "perquè canviïn les coses, ha de ser la pròpia població que es mobilitzi".
Sabni ha apuntat que, en termes generals, "Àfrica és una presó. Jo vaig estar entre 4 i 5 anys per poder marxar del Marroc i venir a aquí". El mateix ha emfatitzat que la realitat social al país africà és molt dura: "Són 300 anys de diferència els que s'haurien d'avançar al Marroc per poder estar com estem a aquí ara". Sabni també ha apuntat que al continent africà hi ha molts països molt endarrerits en qüestions de drets humans, com ara Egipte.
Oliveres ha volgut deixar palès que part d'aquest tancament social i polític tan rígid prové de la colonització europea, concretament la francesa, la qual va començar a estipular que les persones homosexuals anaven "contra natura", argument que fa créixer l'estigmatització i la discriminació. Tant Sabni com Oliveres han posat sobre la taula que una possible motivació perquè es comenci a transformar el sistema es podria treballar des del sistema educatiu que, segons Sabni, cada vegada va a pitjor amb un major grau de penalitzacions.
A tall de conclusió, aquest documental vol ser un altaveu de les desigualtats i el profund patiment que pateixen persones LGBTI procedents del Marroc que no són acceptades per la societat, començant des de les pròpies famílies i arribant a ser víctimes d'agressions i violacions, i que busquen en la fugida, una via per poder sobreviure en llibertat.
Impuls que va engegar el projecte
La membre de la junta de l'SCI i referent del grup de treball de l'Àrea de la Mediterrània de l'SCI Catalunya, Carla Longares, matisa que el projecte va començar després de rebre la beca europea DevReporter a l'octubre, i aleshores es van dedicar al voltant de 8 mesos per realitzar-lo, entre documentació, preparació, contacte amb testimonis i organitzacions, gravació, muntatge i edició. La mateixa subratlla que el documental només és una part del resultats,tenint present que també hi ha un reportatge en paper a La Directa que sorgeix del mateix material.
Longares apunta que "aquest projecte neix més d'una reflexió conjunta amb la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i La Directa. Com a SCI creiem molt necessari el treball en xarxa i des de fa ja uns quants anys la Mediterrània és una zona geogràfica prioritària pels nostres projectes. En aquesta línia, el Pla Estratègic de l'entitat, que sorgeix de vàries converses amb la nostra base social, ja determina que no només ha de ser aquesta la zona prioritària, per òbvies raons geogràfiques i responsabilitats històriques, sinó que a més ha de ser un treball feminista i decolonial, que visibilitzi les lluites de companyes que també treballen en aquesta línia i pateixen les opressions d'un sistema global heteropatriarcal". En aquest sentit, la membra del SCI ressalta que "la intersecció de les discriminacions que pateix el col·lectiu LGTBIQ+ a tota la Mediterrània malauradament continua essent sistemàticament invisibilitzada, i és per això que a més d'aquest projecte, continuarem treballant en aquesta línia els propers anys".
Pel que fa a l'objectiu del projecte, Longares considera que "hi ha un objectiu clar que és visibilitzar la lluita de les persones que es veuen obliagdes a buscar refugi pel simple fet de ser part del col·lectiu LGTBIQ+. Creiem que és necessari continuar sensibilitzant a les dues bandes del Mediterrani en aquest sentit, i per això volíem mostrar les dues realitats de persones que pateixen discriminacions interseccionals tant al país d'origen com el d'acollida".
La mateixa desenvolupa que "la demanda de refugi per motius 'd'identificació de gènere i orientació sexual' és de les més invisibilitzades precisament per l'estructura heteropatriarcal del sistema en el que vivim, on les autoritats qüestionen impunement les experiències privades i públiques de les demandants d'asil i s'atreveixen a jutjar en funció, moltes vegades, dels seus propis prejudicis. Malauradament, per la situació política del Marroc, no serà possible projectar el documental i visibilitzar aquesta lluita tant com voldriem, però esperem que la diàspora marroquina que es viu en aquesta banda del mediterrani contribueixi a la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ a l'altra banda".
Per veure el documental, clicar a aquí:
