15 de juliol de 2019
15.07.2019

Quan un habitatge familiar deixa de ser-ho a cop de sentència

15.07.2019 | 00:07
Quan un habitatge familiar deixa de ser-ho a cop de sentència

El caràcter d'habitatge familiar pot desaparèixer i donar pas a «una família d'un caire diferent». Així ho va estimar el Tribunal Suprem a finals de l'any passat arran d'una demanda que reclamava l'extinció d'ús de vivenda familiar per l'entrada d'una tercera persona a l'habitatge després d'haver-se separat de l'altre cònjuge.

El demandant en qüestió sol·licitava renunciar a la seva part del domicili per tal de procedir a la divisió de la «cosa comuna» a través o bé de la venda a un extern o a l'altra part interessada. I tot i que el Jutjat de Primera Instància 3 de Valladolid va desestimar aquesta demanda, un succés que fins llavors era el més habitual, l'Audiència Provincial va obrir un nou precedent i li va donar la raó. Després d'un recurs de Cassació interposat pel Ministeri Fiscal i que l'Alt Tribunal va desestimar, aquest va resoldre que el demandant tenia raó.

Fins ara això era impensable. En qualsevol divorci o separació matrimonial, un dels progenitors es quedava amb l'habitatge familiar -molts cops amb una funció vinculada a la guarda i custòdia dels fills-, mentre que l'altre progenitor havia de marxar i buscar-se un altre domicili. En molts casos, l'adquisició de l'immoble s'havia fet mitjançant hipoteca, i tot i la separació, aquesta s'havia de seguir pagant, també quan hi anava a viure una nova parella.

Un dels motius que explica aquesta nova postura del Suprem és la inconcreció en l'article 96 del Codi Civil espanyol, que no deixa clar ens quins pressupòsits el domicili pot perdre el seu caràcter familiar.

«El progenitor que no vivia al domicili feia la pertinent reclamació judicial i no li donaven la raó», explica l'advocat Joan Osia. Aquest lletrat ha aconseguit la primera sentència gironina que reconeix l'extinció d'ús de vivenda familiar amb aquest pressupòsit, en considerar-se que «la convivència de la progenitora, que té atribuït l'ús de l'habitatge familiar, amb una nova parella, extingeix aquest ús». El lletrat subratlla que aquesta sentència «ha trencat la doctrina i la jurisprudència anterior, en donar validesa a una nova consideració de família que no correspon a la que es va establir en el seu moment».

La sentència la va efectuar fa pocs mesos el Jutjat de Primera Instància 6 de Girona, i es tracta d'un cas pioner a la demarcació que podria resoldre una controvèrsia que durant els últims anys s'ha fet més evident per l'obertura social i cultural cap a nous models de convivència: segueix essent familiar un habitatge on entra a viure una nova parella?

Aquesta demanda pionera a la demarcació es va presentar pocs dies després que tingués lloc la sentència de l'Alt Tribunal, i va poder comptar amb un precedent de pes. Tot i això, ha estat recorreguda i l'Audiència de Girona ha de resoldre si admet el recurs d'apel·lació: «Ara estem pendents de la consideració que faci l'Audiència sobre si aplica el Codi Civil català, o si la sentència del Suprem és vinculant i s'ha d'aplicar. És una qüestió d'interpretació», concreta Osia.

Aspectes com la custòdia dels fills no tenen cap relació directa amb aquesta problemàtica, i hi ha casos en què l'habitatge és compartit pels cònjuges, establint una atribució flexible. Tampoc hi influeix la condició de «separat» respecte del «divorciat», i les lleis s'apliquen igual en un cas que en l'altre. Sobre aquest aspecte, Osia detalla que en cas de no arribar a un acord sobre l'atribució de l'habitatge, el jutge aplica un procediment de divisió semblant al d' una subhasta. De fet, en les sentències de caire familiar, en cas de separacions o divorcis és fonamental la protecció dels fills dels progenitors. I precisament, aquest és el motiu principal que va esgrimir el Ministeri Fiscal en considerar que l'extinció d'ús vulnerava aquest principi prioritari.

El Codi Civil català, en contra

A Catalunya, el Codi Civil català empara la condició de vivenda familiar tot i l'entrada d'una tercera persona. Això posa en perill aquest tipus de sentències en territori català. Justament, aquest maig el Jutjat de Primera Instància 7 de Cerdanyola del Vallès va invocar el Codi Civil català en considerar que «preval» el règim jurídic català per damunt de l'Alt Tribunal. Aquest règim és més complet i especifica els pressupòsits en què l'habitatge perd la seva consideració de familiar. «Considerem que la doctrina del Tribunal Suprem hauria de prevaldre, ja que deixa clar que l'interès del menor no es vulnera», conclou el lletrat. Caldrà esperar. Per ara, s'ha plantat la llavor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook