La catàstrofe nuclear de Txernòbil (Ucraïna) ha arribat a les comarques de Girona a través d'una exposició fotogràfica que mostra els efectes del desastre trenta-tres anys després. Prípiat, on funcionava la central que ara està encapsulada en un sarcòfag de grans dimensions que ha de garantir un segle de protecció, s'ha convertit en «La ciutat del silenci, una mostra que acaba de començar gira gironina a la Biblioteca municipal Maria de Jonquers, de les Planes d'Hostoles, on es podrà visitar fins al 6 de setembre.

L'accident nuclear més greu de la història es va produir el 26 d'abril de 1986 i el seu fantasma es va despertar l'11 de març de 2011, amb el tsunami que va danyar la central de Fukushima. Enguany, però, s'ha tornat a fer molt present i les generacions més joves l'han descobert de la mà de la minisèrie de ficció Chernobyl (HBO)Chernobyl.

Dos anys abans de la seva estrena, el cap d'estudis de Comunicació audiovisual de la Universitat de Barcelona (UB) va viatjar fins a l'àrea d'exclusió atret per la idea «de visitar un indret que fa tres dècades que està abandonat i explica una història ben diferent dels llocs turístics». Feia anys que hi volia anar, però l'accés va estar prohibit fins al 2011 pel mal estat del sarcòfag anterior i no hi va viatjar fins al novembre de 2017.

Per Jorge Franganillo, Txernòbil és «el Sant Grial de l'exploració urbana», una modalitat de la fotografia documental que consisteix a descobrir «llocs abandonats i amb cert interès històric». El fotògraf -que es dedica professionalment a la foto fixa de rodatges i ara treballa en la sèrie Cartas vivas, una col·laboració de la Facultat de Biblioteconomia de la UB amb el College of Humanities de la Universitat d'Exeter- hi va estar dos dies, amb un grup reduït que va haver de seguir precaucions com no vestir pantalons curts ni sandàlies «pel risc de la vegetació» o respectar uns límits que «molta gent se salta per fer-se una selfie»; cosa que -remarca- no es pot fer «per seguretat i per decència».

«El silenci que ho impregna tot» i «el contrast entre la flora salvatge i la devastació urbana, amb un aspecte estremidor i apocalíptic», són el que el va impactar més quan hi va arribar. «La radiació està molt escampada i és irregular, no hi viu gent, tret del centenar d'ancians que anomenen 'ciutadans fantasma', però sí que hi ha bombers, científics...», explica, i insisteix que el silenci que dona nom a l'exposició «és colpidor perquè estàs davant d'una ciutat de 50.000 habitants -els que tenia Prípiat- i no se sent res, ni ocells».

Turista respectuós versus

El turisme de catàstrofes en espais com aquest de l'antiga Unió Soviètica no és un fenomen nou, però l'èxit de la sèrie l'ha reactivat. Per Franganillo, «hi ha una cara més respectuosa, la de les persones que tenim un respecte innat per la història que ens explica aquell indret, i després n'hi ha un altre de més irreverent». Respecte a la producció televisiva, opina que «fa un retrat psicològic molt acurat de la mentalitat soviètica» i que «està molt ben documentada, però hi ha un seguit de llicències narratives perquè el Govern va amagar molta informació».

Després de les Planes, les seves fotografies aniran a les biblioteques de Salt, Palamós, Besalú i Girona; i el 2020 passaran per les de Sant Jaume de Llierca, Tossa de Mar, Llagostera -en aquestes tres Franganillo oferirà una xerrada-, Santa Cristina d'Aro, Riells i Viabrea, Llagostera i Ripoll.