24 de agost de 2019
24.08.2019
Diari de Girona

El tractament contra les larves, clau per frenar la mosca negra

Girona va ser pionera en el control d'un insecte que produeix picades molt doloroses en persones i animals S'apliquen larvicides quan es detecten desenes de milers d'exemplars a les plantes del Ter

24.08.2019 | 01:26
Un tècnic aplicant el tractament en un sector del Ter.

El tractament per evitar el desenvolupament de les larves de la mosca negra, una mesura en què les comarques gironines van ser pioneres a l'Estat fa gairebé dues dècades, és clau per controlar aquests insectes que viuen als cursos mitjos i baixos dels rius i que poden generar unes picades especialment doloroses en les persones i animals.

A les comarques gironines, els simúlids -una família de dípters que genèricament rep el nom de mosca negra- es van començar a detectar entorn de l'any 2002. Des de llavors, les condicions dels rius -relativament nets gràcies a l'acció de les depuradores, però sense prou qualitat a l'aigua com perquè hi proliferin els depredadors de l'espècie- han propiciat que aquests insectes s'hagin anat extenent també per l'Ebre i altres rius d'Aragó, Madrid o el País Valencià, generant en algunes zones milers de visites als centres de salut.

«El problema es va començar a detectar fa 17 anys al Trueta, on van començar a atendre persones afectades amb unes picades molt fortes. La majoria eren gent que vivia o havia estat prop del riu, i els dermatòlegs van veure clar que no es tractava de picades de mosquit», explica Eduard Marquès, cap del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter.

Aquest servei s'encarrega del programa de control de simúlids del Gironès i el Baix Empordà de Dipsalut i aplica periòdicament al Ter un larvicida d'origen biològic molt selecctiu, que respecta tota la fauna acompanyant.

«Vam ser els primers a l'Estat a fer tractament contra la mosca negra, i el control de les larves s'ha demostrat que dona molt bons resultats, perquè se n'ha reduït dràsticament la incidència i les molèsties sobre les persones o els animals», explica.

«Inicialment vam treballar amb el Consell Comarcal del Gironès i l'Ajuntament de Girona. Vam començar el 2003, amb un estudi per assentar les bases del tractament, buscant experiències similars a França o Sèrbia», continua.

Amb les dades obtingudes, es va decidir ampliar l'àrea d'actuació també al Baix Empordà, resseguint el Ter, i actualment es fan controls setmanals del desenvolupament larvari dels simúlids, per decidir amb exactitud quan cal aplicar el tractament per ser més eficaç.


Densitats molt elevades

Quan la densitat de larves que es detecta sobre les plantes aquàtiques és elevada -amb desenes de milers d'exemplars per cada quilo de planta fresca, detalla Marquès- és quan cal aplicar el tractament.

Els professionals del servei fan servir un producte similar al que s'aplica als mosquits, centrant-se en les plantes aquàtiques en què cria la mosca negra, i que els permeten fer caure fins a deu vegades la densitat de la població larvària en unes setmanes.

Depenent de l'inici de les aplicacions, normalment entorn del mes de maig, es fan entre sis i vuit tractaments anuals al riu Ter.

Aquest any, la primera actuació va ser tardana, explica Marquès: es va fer al mes de juny i la densitat de larves superava les 100.000 per cada quilo de planta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook