Girona ha experimentat durant els últims sis anys la crescuda més destacada a Catalunya de treballadors públics. Segons indica l'estudi Empleats públics a Catalunya i Espanya (2013-2019), realitzat per l'Observatori de la Pimec i fet públic ahir, des del 2013 - any que l'informe pren com a referència del final de la crisi econòmica- fins al gener del 2019 a Girona ha crescut un 6,9% el nombre d'assalariats de les diverses administracions (central, autonòmica, local i Universitats).

A la resta de províncies l'augment ha estat més moderat: a Lleida, un 4,7%; Tarragona, un 3,7%, i a Barcelona, un 2,4%. El total català també creix un 3,2%. Així, el total d'empleats públics a totes les administracions gironines ascendeix a 34.849, un 11% del total català. Per sota seu hi ha Lleida, amb 24.658 assalariats (7,8%). A Barcelona és on hi ha el gruix dels empleats, 218.673 (69%). Tarragona va al darrere amb 38.579 (12,2%).

Pel que fa al tipus d'administració, la demarcació té la xifra d'empleats públics més baixa al sector universitari, amb 1.862 persones, un 5,3% més que el 2013. Qui encapçala el gran gruix de treballadors en aquest àmbit és Barcelona, amb 21.229 assalariats, un 9,7% més. Tarragona en té 2.816, un 7,3% més; Lleida, 1.936, un 7,9% més.

A l'administració central, Girona té 2.716 treballadors, un més que Tarragona i molt per darrere de Barcelona, on se n'hi concentren 18.323. A l'administració autonòmica és on hi ha el gran gruix de treballadors, i la demarcació n'aplega 19.362, una xifra semblant a la de Tarragona, i on Lleida se situa molt lluny, amb 12.870 assalariats.

Catalunya, on n'hi ha menys

Catalunya tenia a gener del 2019 319.759 assalariats públics, que es tradueixen en 41,3 empleats del sector públic per cada mil habitants, el nivell més baix de tot l'Estat. El nombre de treballadors del sector públic ha augmentat un 2,3% en comparació amb gener del 2013. Els empleats públics catalans representen el 12,3% del total de treballadors públics de l'Estat. L'informe també destaca que l'administració estatal té poc pes en el conjunt d'empleats públics catalans, un 8,1%, mentre que el 55,1% són de l'administració autonòmica, un 28% de la local i un 8,8% treballen a les universitats.

D'altra banda, els assalariats públics representen el 9,3% del total d'ocupats a Catalunya, també el pes més baix de tot l'Estat. Pimec ha destacat que la dada «contrasta per exemple amb els nivells superiors al 15% que registren Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó, Astúries, i amb el 23,4% que enregistra Extremadura».

Extremadura, el cas més extrem

Pel que fa als empleats públics sobre el total d'habitants, a Castella-la Manxa, Castella i Lleó i l'Aragó n'hi ha entre 66 i 69 per cada mil, un 63% més que a Catalunya. Pimec apunta que «el cas més extrem» és el d'Extremadura, amb 84,5 treballadors públics per cada mil habitants. L'informe afirma que el baix pes dels empleats públics a Catalunya «es correspon en bona part al singular i estès sistema de concerts sector públic-sector privat, en virtut del qual operadors privats presten serveis de manera concertada i finançada per l'administració». Pel que fa a la dinàmica dels darrers anys, l'augment del nombre de treballadors públics a Catalunya s'explica en part per l'augment dels empleats a les universitats (11%), a l'administració autonòmica (13%) i a les locals (2,3%), mentre que els dependents de l'Estat van disminuir un 14,7%.