Aules i carrers d'arreu del territori gironí van fer actes per fer-se seves les reivindicacions dels propulsors del moviment contra el canvi climàtic. A la província gironina es van organitzar manifestacions a Palamós i Olot, i molts altres van celebrar jornades amb accions enfocades a protegir el medi ambient. Els estudiants van participar massivament a la manifestació de Girona convocada a la tarda, però al llarg del dia escoles i instituts també van fer accions d'adhesió al moviment pel clima. Tot i això, el seguiment de la vaga convocada a instituts i centres d'adults i d'idiomes va mantenir-se a la demarcació gironina deu punts per sota (22%) respecte a la mitjana catalana, que va enfilar-se fins al 32%, segons va fer públic ahir el Departament d'Educació.
Girona va comptar amb els actes més massius, coincidint amb la gran manifestació de la tarda. La jornada, però, va iniciar-se a les 10 del matí amb una xocolatada i un taller reivindicatiu previ a una cercavila que es va convocar davant la Seu de la Generalitat i va aplegar unes cinc-centes persones. Aquesta primera marxa, organitzada pels col·lectius Fridays For Future i Rebel·lió o Extinció Girona i a la qual s'hi va adherir el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va servir de punta de llança de la gran mobilització que va omplir els carrers de Girona a la tarda.
La marxa, formada principalment per una corrua d'estudiants, va recórrer diversos carrers del centre de la ciutat, entre crides contundents com «tu que ara mires també t'ofegaràs» o «no és un canvi, és una crisi». Els manifestants van transcórrer pel carril sud de la carretera Barcelona, tallant-lo en represàlia per ser un dels carrers més contaminants de la ciutat, i van continuar pel carrer Migdia i el d'Ultònia.
Què es pot fer a escala individual per reduir les emissions de CO2? «Reciclar, adquirir vehicles elèctrics, menjar menys carn...» són algunes de les idees que proposaven un grup d'alumnes de 16 anys de l'institut Montilivi que van decidir buidar l'aula per participar en la jornada reivindicativa. La manifestació va acabar-se a la plaça del Vi, davant de l'ajuntament, on els manifestants van demanar als participants una assistència massiva a la mobilització de la tarda.
Ajuntaments com Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Celrà, Palamós o Olot van realitzar activitats o, en canvi, van anunciar accions encarades a afrontar des de l'àmbit local un dels reptes més complexos dels pròxims anys com és l'escalfament global. És el cas de la Vall d'en Bas, que va ser el primer municipi de la Garrotxa de declarar l'emergència climàtica.
Per la seva banda, el consistori de Celrà va anunciar ahir que farà aquesta mateixa declaració en el proper ple, i que aplicarà un paquet de mesures mediambientals, com ara prohibir la utilització de plàstics d'un sol ús en activitats del municipi, instal·lació de més plaques solars en edificis municipals i col·locar papereres de diferents fraccions.
Recollida selectiva
Palamós va anunciar que ha incorporat dos-cents nous contenidors per a la recollida selectiva de la matèria orgànica amb portelles per on només s'hi pugui llançar bosses de matèria orgànica. Al llarg del dia, alguns centres d'educació primària també van realitzar activitats amb motiu de la vaga pel clima. A Anglès, l'Ajuntament va organitzar una jornada amb tots els centres educatius del municipi on hi va participar el jove Joan Parlon, impulsor de la iniciativa Anglès contra el canvi climàtic. Alumnes i personal docent van llegir textos de compromís amb el medi ambient, d'entre els quals el manifest del 27-S. Més enllà de les escoles, els ens municipals també van voler formar part de les activitats.
Sant Feliu de Guíxols va fer actes durant el matí dirigits a les escoles, com ara una xerrada sobre els efectes de l'escalfament pels oceans. Durant la tarda es van fer activitats al parc Central, que van incloure una apagada de llums i la lectura del manifest de la vaga per part de diferents organitzacions.
El sindicat Unió de Pagesos també va mostrar el seu suport al manifest pel seu impacte en l'activitat agrària, ramadera i forestal, i va demanar mesures que no posin en risc la viabilitat econòmica de les explotacions agràries.
