Els primers policies investigats per la querella col·lectiva de l'1-O de 2017 que ahir van declarar al jutjat van explicar que van patir por a l'escola Verd, de Girona, i que van acabar carregant perquè estaven farts de treure gent. Els sis investigats -entre els quals hi havia un inspector de la Policia Nacional- es van negar a respondre les preguntes dels advocats voluntaris i, sobretot, qui va dirigir l'interrogatori va ser la jutgessa d'Instrucció 2. Segons va explicar el portaveu dels advocats, Albert Carreras, «els policies també van dir que la gent els insultava dient-los espanyols».

Armes blanques i líquids

D'entre totes les declaracions, Carreras va destacar la de l'inspector, que va relatar haver vist ganivets i navalles, com els votants els llançaven líquid que podria ser àcid o lleixiu i com els amenaçaven dient que els posarien bombes sota les furgones.

Els advocats, tot i lamentar que els policies es neguessin a respondre les seves preguntes, van assegurar que estan satisfets perquè les declaracions van permetre certificar que a l'1 d'octubre la policia va fer servir canals de comunicació alternatius i concretar la cadena de comandament que donava les ordres.

«Queda clar que era molt jerarquitzada, i que ningú actuava sense rebre instruccions dels seus superiors», va dir Albert Carreras. En el cas de l'escola Verd, a més, els advocats voluntaris també van poder saber que el cap que comandava les unitats procedia de Valladolid.

Cinc dels sis policies que ahir van declarar al Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona ho van fer presencialment i el darrer, mitjançant una videoconferència des de Canàries. Els policies que van anar fins als jutjats van entrar per la porta del darrere i, a l'hora de sortir-ne, hi havia dos cotxes que els esperaven al garatge per evitar ser vistos.

Actuacions a diferents col·legis

El dia del referèndum, aquests sis investigats van actuar a diferents col·legis electorals de Girona ciutat. Però, de tots ells, el que ahir va centrar les declaracions va ser l'escola Verd.

En el cas del col·legi Verd, els sis investigats també van explicar que aquell dia es van fer dues càrregues policials, «cosa que contrasta amb allò que es va declarar al Suprem», va dir Albert Carreras. A més, segons va concretar l'advocat, els policies van dir que van actuar perquè «feia molta estona que treien gent i estaven cansats».

Per últim, el portaveu dels advocats voluntaris també va explicar que les declaracions d'ahir van permetre confirmar que, durant l'1-O, la policia va fer servir canals de comunicació alternatius, saltant a altres freqüències de ràdio o fent servir mòbils.

De moment, el Jutjat d'Instrucció 2 de Girona investiga 35 policies en el marc de la querella conjunta per l'1-O. A tots ells, pels delictes de lesions, tortures i danys. I d'aquests, ja n'ha citat 26 a declarar. Després d'aquestes, dilluns vinent hi ha previstes noves declaracions.