T'atrauen els infants o els adolescents?». Nou respostes diferents, que van des de la justificació del desig fins al reconeixement d'un sentiment de culpa, segueixen a aquesta pregunta amb què s'interpel·la directament l'abusador sexual . Qui ho fa és un equip vinculat principalment als àmbits social i de la psicologia que acaba de posar en marxa una plataforma virtual, PrevenSI que s'adreça tant a víctimes com a persones del seu entorn, professionals i abusadors. Funciona des del 25 de setembre i, segons informa una de les seves integrants, la psicòloga Núria Iturbe, ja hi han contactat persones de tots els perfils.

Darrere el projecte hi ha una organització especialitzada a oferir suport social, psicològic i educatiu a famílies vulnerables de Girona, Barcelona i les Balears, l'associació Intress i l'Institut de Psicòlegs Forenses, tres entitats que feia dos anys que treballen en la creació d'un recurs innovador per combatre l'abús sexual infantil.

Evitar-ho és «una responsabilitat col·lectiva», afirma PrevenSI, que considera essencial atacar la pedofília i la pederàstia perquè aquestes són «unes de les causes més importants de la violència sexual contra els nens, les nenes i els adolescents».

Per posar fil a l'agulla i elaborar un catàleg de recursos eficient, que conté orientacions, eines preventives i un servei gratuït d'atenció telefònica (900 440 443) i en línia (info@prevensi.es), les entitats han partit de la seva experiència professional en matèria de violències de gènere i sexuals, que els ha portat a escenaris comuns com ara jornades de treball o jutjats. Aquesta interacció i el convenciment compartit que «tenim un sistema definit, però insuficient» i que «sobretot hi ha una pregunta sense resposta: què passa amb les persones que han exercit aquesta violència?» va donar l'empenta a la iniciativa. Així ho explica l'especialista en psicologia forense i criminal Núria Iturbe, responsable de l'àrea de justícia i comunitat de la Fundació Intress, qui indica que el seu propòsit era adaptar les «moltes iniciatives» que existeixen en l'àmbit europeu.

«Faltava mirar-ho des del punt de vista de l'abusador»

Iturbe destaca que, dels recursos disponibles a Catalunya, allò que diferencia PrevenSI és «el focus, faltava mirar-ho des del punt de vista de l'abusador»; perquè en la prevenció de la violència sexual «ja hi ha programes per detectar quan algú ha estat víctima d'abusos». «Com a entitats que treballem amb nens -afegeix-, pensem que podem prevenir que una persona pedòfila pugui estar amb infants», facilitar recursos per quan se sospita d'una situació d'aquest tipus i eines perquè «adults amb criteris de pedofília no exerceixin la pederàstia». La psicòloga subratlla que «volem ser una mena de caixa d'eines per a qualsevol que pugui tenir una situació de violència sexual a prop», ja sigui perquè n'és la víctima, té criatures a càrrec i, per tant, una responsabilitat o perquè es tracta de l'abusador. En cada cas, deriven la persona als recursos més adients del seu territori.