La Junta Electoral de Zona (JEZ) va donar ahir a la tarda 48 hores a l'Ajuntament de Girona de la façana del consistori. Ho va després de les denúncies que es van presentar reclamant que es garanteixi la neutralitat davant les eleccions generals del 10-N.

Entre aquestes denúncies hi ha la que va interposar Ciutadans, que ja va portar davant la JEZ més d'una vintena d'ajuntaments de la demarcació. A la notificació que la Junta Electoral va enviar a l'Ajuntament de Girona, li va demanar que a més de la pancarta també es retirin la resta de símbols que pugui haver-hi a la façana i a dependències municipals. L'equip de govern de JxCat analitzarà ara quina resposta dona a la JEZ. De moment, però, fonts municipals ja van avançar que la pancarta en suport dels presos no es retirarà. A banda de Girona, una dotzena d'ajuntaments més van rebre la notificació. Entre aquests, Anglès, Blanes, la Cellera de Ter, Brunyola, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Vidreres, Amer, Sarrià, Sant Julià de Ramis o Salt. L'Ajuntament de Figueres va retirar divendres la pancarta de suport als presos després de rebre la notificació i també ho va fer el d'Olot.

Declaren tres policies nacionalsTres policies nacionals més investigats per les càrregues de l'1-O a Girona van declarar ahir al jutjat d'instrucció 2. Són dos agents i un subinspector que, durant la jornada del referèndum, van actuar a col·legis electorals de la ciutat, com el Verd, el Servei Municipal d'Ocupació, el Dalmau Carles o la biblioteca Ernest Lluch. Segons va explicar el portaveu dels advocats voluntaris que exerceixen l'acusació, Albert Carreras, els policies nacionals van justificar les càrregues com a «acció defensiva». Van dir que hi va haver càrregues «per autodefensa, perquè es van sentir amenaçats i perillava la seva integritat».