Un projecte de ciència ciutadana d'àmbit català i balear, que a Girona implica deu centres educatius de quatre municipis de la Costa Brava, treballa per diagnosticar la contaminació de les platges per microplàstics. Es tracta d'una iniciativa de la plataforma Observadors del Mar que coordina el Centre d'estudis avançats de Blanes (CEAB), adscrit al Consell superior d'investigacions científiques (CSIC), i uneix recerca amb aprenentatge i conscienciació.
La participació escolar, des del cicle superior de primària fins a la secundària obligatòria i el batxillerat, és una peça important del projecte anomenat Microplastic whatchers (vigilants dels microplàstics), que va arrencar amb una prova pilot a Barcelona i Badalona el curs 2016-2017. A partir del següent, l'abast geogràfic es va ampliar a altres punts de la costa catalana i d'Eivissa, i la platja de la badia de Blanes va ser la primera de Girona que s'hi va incorporar. Els seus «vigilants» eren alumnes de les escoles Mossèn Joan Batlle i Joaquim Ruyra, el col·legi Santa Maria i els instituts de Tordera i Sa Palomera -que ara no continua. La coordinadora de l'àrea de divulgació científica i educació del CEAB, Gemma Agell -també responsable del laboratori d'ecologia molecular i genètica- va explicar que el curs 2018-2019 s'hi va afegir l'institut de Sant Feliu de Guíxols, que analitza l'impacte dels petits plàstics a la platja principal.
Pel que fa a enguany, s'han sumat al projecte el col·legi Vedruna i l'institut de Palamós, que vigilen la platja gran. A més dels instituts Baix Empordà i Frederic Martí Carreras, de Palafrugell, que recullen dades a la platja del Canadell; la mateixa feina que els estudiants de l'institut Puig Cargol realitzen a Sant Antoni de Calonge.
Projecte adaptat al currículum
Els centres reben el material necessari per agafar mostres un cop al mes durant almenys mig any; «el mínim per tenir dades rellevants», va concretar Gemma Agell, qui va aclarir que en alguns llocs «s'agafa com a un projecte de poble i és col·laboratiu, per això hi participen diferents centres». Tot i que cada escola o institut adapta el projecte al seu currículum -hi ha qui l'aprofita per treballar estadística, altres l'encaixen a l'àrea de socials o història, per exemple-, el treball parteix d'un protocol establert pels científics. Agell va destacar que «els alumnes són protagonistes d'un treball científic real» que, per les experiències ja fetes, pot anar des de l'estudi dels polímers que componen els plàstics fins a la comparativa d'una platja amb el seu estat ara fa un segle.
El control no para durant les vacances escolars, ja que llavors la feina es cobreix amb col·laboracions d'entitats locals com centres cívics i, fins i tot, alguna biblioteca que s'ha interessat per participar-hi perquè -diu la científica del CEAB- és «una manera de conèixer com treballa un científic».
El material recollit els cursos anteriors va servir per elaborar comunicacions científiques que es van presentar al congrés internacional Micro 2018, celebrat a Lanzarote i, ara, el CEAB treballa en la redacció d'un article científic que avançarà algunes conclusions de la recerca. La recollida de dades donarà respostes a preguntes com ara quina és la composició del microplàstic, les diferències de concentració entre platges o com influeix, si és que ho fa, la forma i l'orientació de l'espai.
