Ara que a Madrid s'està celebrant la Cimera del Clima recordo com em vaig emocionar quan en la de París del 2015, amb la por a desfer tot el camí recorregut des de Kioto sobrevolant l'ambient, a última hora es va arribar a un acord vinculant de 195 països per reduir l'escalfament global. No vaig arribar a plorar, però gairebé. Soc d'aquella mena de gent a qui l'entesa commou i arriba al cor. No soc un idealista cec. Sé que darrere d'un acord d'aquesta naturalesa s'hi amaguen aspiracions egoistes, ambicions personals i interessos particulars d'empreses i països. I sé també que després de l'alegria de la firma han vingut i vindran múltiples frustracions: països que traeixen l'esperit de l'acord, lluites econòmiques i forces reactives que procuren pels seus interessos a qualsevol preu. Però ningú no em pot prendre la satisfacció de comprovar que, de tant en tant, molt de tant en tant, la humanitat és capaç d'actuar com un sol grup solidari i generós.

Quan vaig votar la Constitució espanyola amb 22 anys no vaig tenir aquesta sensació. Em semblava un pas més en la llarga llista de propòsits per a la recuperació de la democràcia a Espanya. Tampoc em vaig entusiasmar massa pel fet que hi donessin suport un 90% dels catalans que varen votar aquell referèndum.

Volia dir que he necessitat fer-me vell per arribar a una conclusió, però no és ben bé això. He necessitat fer-me càrrec lentament de les dificultats que comporta posar d'acord per a un projecte compartit a un grup de persones, petit o gran, per fer-me la idea de la magnitud de la fita que representa la Constitució. Veníem d'una Guerra Civil, d'una perversa dictadura de 40 anys i arribats on érem, en comptes de barallar-nos un altre cop, set persones molt diferents havien estat capaces d'acordar un tractat de futur i els espanyols havien decidit que estaven disposats a construir en pau un país nou i una nova societat.

Per molt que hi hagi gent que ho vulgui aigualir ningú no em treu ara l'alegria de celebrar en companyia dels amics -recalco la paraula, amics: molts amics- l'aniversari de la seva aprovació. L'alegria de saber que, de tant en tant, els homes i les dones som capaços de canviar el nostre fatal destí i construir un món millor. Felicitats.