El president dels empresaris catalans sosté que es tracta de l'estructura «més rendible i necessària d'Espanya» tant pel que fa a un punt de vista econòmic com medioambiental.
Què suposa l'obertura d'aquesta variant del corredor mediterrani, tant a escala econòmica com social?
El nou tram, la variant entre Vandellòs i Tarragona, suposa eliminar un dels colls d'ampolla més significatius que existia al corredor mediterrani, ja que era de via única. S'han acumulat 13 anys d'obres i 700 milions d'inversió en aquest tram. Per tant, ara tenim dues vies que faciliten el trànsit bidireccional, i amb més freqüència amb València. Es redueix en uns 40 minuts el viatge entre Barcelona i València.
Hi ha riscos?
En tractar-se d'un tram que discorre més per l'interior, s'ha de protegir el servei i evitar que estacions que avui compten amb una demanda elevada quedin o bé clausurades o bé amb una notable reducció de la freqüència dels trens. És essencial planificar.
De fet, després de 23 anys es torna pràcticament als temps del primer Euromed. Es pot qualificar realment d'un avanç?
Amb aquesta variant recuperem el temps del primer Euromed, fins i tot el millorem. Però no avançarem de veritat fins que no estigui construït tot el corredor mediterrani: 1.300 quilòmetres de via que connectaran Espanya amb Europa. Des de la frontera francesa fins a Algesires, passant per Barcelona, València, Alacant, Múrcia o Màlaga, el corredor mediterrani formarà part d'una xarxa transeuropea d'alta velocitat. L'eix pateix un dèficit històric d'infraestructures i n'és prova que el mateix corredor mediterrani acumula reiterats retards i incompliments.
Creu que hi ha hagut interessos perquè Barcelona i València no estiguessin connectades de forma ràpida?
És lamentable que una infraestructura tan necessària per a Espanya no hagi merescut l'atenció dels diferents governs del país. Fins i tot amb el reconeixement que la UE va fer l'any 2011 del corredor com a infraestructura prioritària per a Europa, els successius governs s'han mostrat indecisos permanentment en la seva planificació i assignació de recursos. S'acumula un retard de 20 anys per no considerar el que és important de veritat: que es tracta de la infraestructura més rendible i necessària d'Espanya, pel que representa pel dinamisme de tot l'eix mediterrani, però també pel conjunt del país des del punt de vista econòmic i mediambiental.
També és sorprenent que en altres punts geogràfics la connexió s'executi en ample internacional, amb infraestructura totalment nova, i en canvi en alguns trams del corredor mediterrani s'aprofita la infraestructura actualment en ús, mitjançant la incorporació d'un tercer carril. Hagués estat lògic, raonable i econòmicament rendible que les línies d'AVE haguessin prioritzat les ciutats de referència com Barcelona o València i les zones d'activitat econòmica, com el corredor mediterrani. La potència de Barcelona i València és fonamental per a l'economia.
Es tracta d'una inversió enorme que resultarà més rendible per a les empreses o per a la societat en el seu conjunt.
Bàsicament serà una inversió rendible per a l'economia productiva i la societat en el seu conjunt. Permetrà erradicar, a més, el caràcter testimonial del transport de mercaderies per ferrocarril del nostre país i millorar les condicions mediambientals, en sintonia amb els compromisos per atendre els criteris de sostenibilitat davant l'emergència climàtica.
Què n'espera del nou Govern pel que fa al futur d'aquesta infraestructura?
N'esperem serietat, planificació rigorosa, adjudicació de recursos, eficiència i compliment dels objectius. No pot haver-hi més dilacions i després de tants retards i incompliments ha d'ajustar-se al calendari per tal que el 2025 entri en funcionament tot el corredor, els 1.300 quilòmetres, des d'Algesires a Girona. Aquesta infraestructura supera la idea d'una Espanya radial i confiem que el nou Govern planifiqui tenint en compte les prioritats econòmiques, ambientals i socials.
En quina mesura ha estat útil el lobby
Ha estat determinant. Els empresaris valencians d'AVE i CEV, Ferrmed, Cercle d'Economia, Foment del Treball i les càmeres han realitzat una tasca molt intensa de lobby realitzada a Espanya i Europa, amb moltes dificultats i davant de plantejaments que han prioritzat consideracions polítiques abans que econòmiques. La tasca dels empresaris de tot l'eix mediterrani en general, i de Barcelona i València, en concret, és fonamental i encara no ha conclòs.
