26 de gener de 2020
26.01.2020

Manuel Serrano: «L'esperança de vida pot arribar als 120 anys d'aquí a poc temps»

Director del grup de Plasticitat Cel·lular i Malaltia de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, és considerat un referent mundial en l'estudi de l'envelliment cel·lular i actualment treballa en un possible fàrmac per reduir les seqüeles de la quimioteràpia i radioteràpia

26.01.2020 | 00:04
El científic Manuel Serrano, davant l'hospital Trueta de Girona

El científic i biòleg madrileny Manuel Serrano és un referent internacional en la reparació de teixits i càncer. Al maig farà tres anys que va deixar el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) de Madrid, on dirigia des del 2003 el seu Grup de Supressió Tumoral, per fitxar per l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, on dirigeix el grup de Plasticitat Cel·lular i Malaltia. Entre altres aspectes, estudia sobre malalties com la fibrosi pulmonar, la fibrosi cardíaca i la diabetis. Actualment treballa en el disseny d'un fàrmac que reduiria els efectes secundaris de la quimioteràpia i radioteràpia. Divendres va venir a Girona per participar en la conferència anual «de prestigi» organitzada pel Col·legi de Metges i l'Associació de Jubilats Dr. Josep Trueta.

Quin balanç fa d'aquests gairebé dos anys a l'Institut de Recerca de Barcelona?
Han sigut uns mesos molt intensos i positius. Canviar sempre és bo, ja feia tretze anys que estava a Madrid i volia començar investigacions noves.

Per què va triar Barcelona? Què el va convèncer?
El meu principal objectiu era renovar-me i Barcelona és una de les ciutats més atractives, científicament parlant. Hi ha una comunitat de científics excel·lent i molt nombrosa amb gran prestigi.

A Madrid estava més centrat en estudis del càncer. Com ha evolucionat la seva investigació?
Tot i que s'ha ampliat en altres camps com la fibrosi, en el fons el denominador comú sempre és l'estudi de l'acumulació de cèl·lules danyades. És important investigar com aquestes responen al dany per entendre moltes malalties com el càncer.

Quin projecte està desenvolupant actualment?
Estem treballant en fàrmacs experimentals que suprimeixin aquestes cèl·lules danyades que provoquen malalties greus. A més, estem desenvolupant un medicament que podria reduir efectes secundaris de la quimioteràpia i radioteràpia, que en són molts més dels que pensem. Per exemple, la fibrosi pulmonar i cardíaca són possibles seqüeles a llarg termini.

És possible crear un medicament per prevenir el càncer?
El tractament preventiu és molt complicat, ja que s'hauria d'aplicar a desenes de milers de persones que poden desenvolupar, o no, càncer. Si una persona té un risc molt alt de tenir-ne, sí que es pot intentar prevenir.

Com a expert en envelliment, és possible allargar la vida?
És evident que l'envelliment cada cop s'endarrereix més. Possiblement d'aquí a un segle l'esperança de vida pot arribar a ser de 120 anys. Hi ha científics que diuen que arribarem a un màxim d'edat i n'hi ha que opinen que no existeix el límit. L'únic que se sap del cert és que la longevitat s'allarga.

Serà sostenible una societat amb una població tan envellida?
Tenir més anys no voldrà dir ser més vells. Amb 75 anys una persona estarà perfectament bé de salut, també per treballar, si vol. Si hi ha voluntat, la societat pot modificar l'estil de vida i es pot organitzar diferent. Hem de ser menys egoistes.

Estar exposats cada vegada més a substàncies tòxiques no redueix la qualitat de vida?
Fa dècades estàvem exposats al fum tòxic de les llars de foc, per exemple, o es bevia aigua que no era tractada. Sempre estarem exposats a riscos, l'avantatge és que ara hem eliminat agents tòxics dels aliments i l'aigua i tenim una millor qualitat de vida. Això es veu clarament en l'augment de l'esperança de vida des de fa 50 anys fins ara.

S'arribarà a produir algun fàrmac que eviti l'envelliment?
Ho dubto molt perquè no és realista. El que sí que és veritat és que moltes malalties van associades a cèl·lules envellides. Llavors cal intentar desenvolupar medicaments que tractin les malalties que tenen aquest tipus de cèl·lules. D'altra banda, els diabètics prenen un tipus de medicament que produeix restricció calòrica a les cèl·lules. Això vol dir que aquestes tenen escassetat de nutrients. Per tant, en aquest aspecte els diabètics són més sans perquè no tenen un excés d'aliment.

Llavors quins consells donaria per poder viure més anys i sense haver de prendre cap fàrmac?
Hi ha quatre requisits molt importants: no menjar en excés, no fumar ni beure alcohol, fer activitat física moderada i tenir una vida social satisfactòria.

A vegades es paga un preu molt alt per viure més. Què en pensa de l'eutanàsia?
És un tema molt delicat però considero que s'ha de regular perquè hi ha situacions en què els pacients arriben a un límit.

Com valora participar en la «Conferència de prestigi»?
Trobo que és una manera d'aprendre d'altres professionals i d'aportar i compartir coneixements. A Girona s'aposta molt per la investigació i tinc ganes de conèixer els projectes que es desenvolupen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit