07 de febrer de 2020
07.02.2020

Les destrosses del temporal «Gloria», vistes des de l'aire

Mentre afectats i administracions treballen per fer front a les destrosses que va causar el temporal «Gloria», l'Institut Cartogràfic i Geològic ha publicat tres visors que permeten veure, a vista d'ocell, quins van ser els efectes sobre les conques fluvials i el litoral, que va quedar especialment afectat

07.02.2020 | 00:07

Les comarques gironines, i molt especialment el seu litoral, trigaran temps a recuperar-se del temporal Gloria. Mentre els afectats avaluen el cost dels desperfectes i les maquinàries administratives es posen en marxa per gestionar els ajuts promesos, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha habilitat tres visors que permeten veure els danys ocasionats per la borrasca, fent servir imatges elaborades amb diversos tipus de tecnologia. Segons el Departament de Territori, el seu objectiu és facilitar a les administracions l'avaluació dels desperfectes i també donar a conèixer a la ciutadania les afectacions d'aquest tipus de fenòmens naturals «de manera senzilla i visual».

L'Institut explica que s'han generat imatges a partir de vols fotogramètrics -una eina tecnològica de teledetecció- ; amb un avió equipat amb una càmera per obtenir imatges aèries amb una alta resolució espacial. Posteriorment, les fotografies s'han processat per mostrar-les en el visor de forma contínua, georeferenciada i comparable amb les ortofotografies convencionals que publica habitualment l'institut.

Amb aquest sistema s'han pogut prendre imatges del Fluvià, la Tordera, el Ter, tota la línia de la costa catalana i el Delta de l'Ebre, i un cop d'ull a través del visor permet comprovar clarament els efectes del Gloria sobre les platges. Per exemple, en el cas de la desembocadura del riu Tordera, entre Blanes i Malgrat, es pot comprovar com la crescuda de l'aigua pràcticament va esborrar les platges del seu voltant. També són evidents els efectes de la crescuda del Ter, que va arrossegar fins al mar una gran quantitat de fang perfectament visible fins arribar gairebé a les illes Medes, situades a menys de dos quilòmetres de la platja. Les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, a l'Alt Empordà, també van quedar completament desbordades.

En el cas de les platges, també es pot observar perfectament els efectes del temporal sobre la primera línia de costa. Per exemple, a Lloret de Mar, on l'Ajuntament ha calculat que es necessitarà un milió d'euros per reparar tots els danys causats per la tempesta, les imatges permeten comprovar com la fesomia de la platja Gran ha canviat totalment, de manera que en un extrem de platja la sorra pràcticament ha desaparegut i en l'altre s'hi ha acumulat. El consistori calcula que reparar el passeig marítim costarà més de 182.000 euros, i se n'hauran de destinar 180.000 més a arreglar el passeig de Fenals, que també va quedar afectat.

Immediatament després de la borrasca, l'institut també va utilitzar imatges captades pel satèl·lit Sentinel 1 per poder comparar la superfície que habitualment està coberta per aigua al delta de l'Ebre i que va quedar negada pel Gloria. Es tracta d'un satèl·lit radar que il·lumina el terreny, enviant un pols que retorna quan topa amb una superfície que no està coberta per l'aigua i, en canvi, torna amb poca potència quan es troba amb una làmina d'aigua o sòls humits. D'aquesta manera, es pot comparar la superfície del delta on el pols retornava abans del temporal amb la superfície on va deixar de fer-ho amb el pas de la borrasca.

Cominant aquestes tecnologies, l'institut ha posat a disposició de tothom, a través de la seva pàgina web, tres visors diferents. El primer permet apreciar l'impacte general del Gloria a tota la línia de costa, amb imatges preses entre els dies 24 i 27 de gener, i també específicament del delta de l'Ebre. Un segon visor està destinat concretament a les riuades, de manera que permet veure com eren abans i després del temporal la zona de la Tordera (amb una imatge feta el 24 de gener), el Fluvià (24 de gener), el Ter (28 de gener) i el Baix Ter (23 de gener). Finalment, el tercer visor està centrat específicament en el delta de l'Ebre, i és el primer que es va activar per tal de poder fer una estimació provisional de la superfície coberta per l'aigua arran de la borrasca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit