La Comissió Europea veu indicis d'il·legalitat en les ajudes públiques -en forma de contractes de màrqueting-, que va rebre Ryanair en les seves operacions als aeroports de Girona i Reus, motiu que ha empès la UE a seguir indagant i ampliar la investigació amb l'objectiu de determinar si aquesta consideració «preliminar» queda provada.

«La Comissió ara investigarà més per determinar si aquesta visió inicial es confirma», va anunciar ahir l'executiu europeu, òrgan que s'encarrega de vetllar per la lliure competència i controla les operacions que alteren la competitivitat dels mercats, com ara les concentracions de grans empreses, monopolis o, en aquest cas, ajuts públics que puguin donar un «avantatge deslleial i selectiu» respecte els seus competidors.

Pel que fa a l'assumpte de Ryanair a Girona i Reus, es tracta d'una investigació que es va obrir el 2013 per comprovar si diversos acords de màrqueting entre Ryanair i entitats públiques eren conformes o no amb la normativa europea. Espanya va confirmar l'existència d'aquests acords des del 2004, a través dels quals l'aerolínia va rebre pagaments com a «incentius de màrqueting». La Comissió de moment ha conclòs que aquests contractes comercials i de publicitat amb Ryanair i altres companyies aèries són susceptibles de ser, en realitat, el que la UE anomena «ajudes estatals», una transferència de recursos provinents de fons públics tant d'administracions estatals, com de regionals o locals. Els tractats europeus prohibeixen en la majoria dels casos aquestes ajudes que, a més, requereixen l'autorització expressa de la Comissió.

Queixa d'una altra companyia

El 2012 una companyia aèria que opera al Prat va denunciar a Brussel·les els acords de comercialització que s'aplicaven a les operacions de Ryanair als aeroports de Girona i Reus, defensant que constituïen una ajuda pública il·legal.

Arran de la queixa, la Comissió Europea va decidir investigar totes les companyies que havien firmat acords similars amb les autoritats públiques per operar en els aeroports en qüestió. A més, estan investigant si els aeroports de Girona i Reus s'haurien pogut beneficiar indirectament d'aquests acords de comercialització.

Cas de Ryanair resolt a França

No és la primera vegada que la UE posa en entredit contractes de màrqueting entre Ryanair i una entitat pública. Concretament, aquest agost a França, la Comissió va exigir a Ryanair el retorn de 8,5 milions d'euros que havia rebut per part d'una entitat pública de promoció del turisme. La UE va considerar que els pagaments no corresponien a unes necessitats de màrqueting reals, si no que eren ajudes estatals il·legals per incentivar que Ryanair es quedés a Montpeller.