Els inicis sempre són durs, per més tradició que tinguis, l'advocacia és una professió bastant solitària», indica Joan Dolset, membre de la junta de la Jove Advocacia de Figueres. «I més si no tens el suport darrere d'una tradició familiar que et nodreixi de contactes». Després d'uns deu anys deserta, la secció jove tornarà a fer sentir la seva veu al Col·legi de l'Advocacia de Figueres. I és que és un fet que la manca de contactes inherent a la inexperiència pot estroncar l'expansió professional, i de la carrera -com és lògic- no se'n surt sabent fer segons quines gestions pròpies del dia a dia. Per això aquest col·lectiu, que representa advocats , pretén orientar i prestar ajuda als nous col·legiats des d'aquesta perspectiva solidària. La formen una dotzena de membres decidits a posar en comú les demandes del col·lectiu i de pas ajudar els nouvinguts a fer menys dura l'entrada al món laboral.

Fa uns quinze dies la secció va celebrar la seva primera junta de constitució, que va escollir l'advocat Eduard Prat Camps com a president, i que està integrada per una dotzena de joves. A partir d'aquí, tot i la fase embrionària en la qual es troba, s'aniran concretant projectes i desplegant la pota formativa, un dels eixos més importants del si de la secció. «D'ençà que vam acabar la carrera, tot i ser joves, deuen quedar poques lleis vigents que nosaltres vam estudiar. La nostra professió requereix un reciclatge continuat que justifica aquesta necessitat formativa», indica Prat.

Més enllà de l'orientació laboral, que pot consistir a assistir el nou lletrat en el torn d'ofici o en el redactat d'un full d'encàrrec, la secció jove vol fer ruta pels centres acadèmics, instituts i universitats per tal d'atraure joves a la professió. I més concretament, convidar-los a exercir a l'Alt Empordà, que compta amb una idiosincràsia molt pròpia que radica en la seva condició de comarca fronterera.

«A l'Alt Empordà es fa molt dret fiscal, hi ha molts francesos que tenen segones residències i es fa molta compravenda de cases. Però també toca molt el dret d'estrangeria, ja que tenim un dels punts de sortida més importants d'Espanya», sosté Prat. «Hi haurà qüestions que segurament ens interessarà posar sobre la taula, i que potser a Girona no seran tan demanades».

A la província de Girona hi ha dos col·legis de l'advocacia, i el de Figueres és el més petit, ja que, a diferència del gironí, només engloba l'Alt Empordà. Pel que fa a les seccions de joves, tots els col·legis d'advocats de Catalunya en tenen una. De fet, fa poc d'un mes, el de Manresa es va reactivar, després d'estar inactiu com el de Figueres.

Demandes comunes

Entre les demandes que la secció té previst posar sobre la taula, hi ha el funcionament horari del torn d'ofici. Quan un advocat es dona d'alta al servei, no és possible demanar la suspensió temporal durant l'agost per fer vacances.

O també, una altra de les reivindicacions que afecten a tot Catalunya és la creació de més jutjats per reduir la congestió dels existents. «Qualsevol que es dediqui a una de les branques del dret et dirà el mateix: falten mitjans. El temps de resolució de casos és elevadíssim, i això t'ho diran joves i veterans», resol Prat. Aquesta és una de les qüestions que traslladaran a la junta del Col·legi, amb l'objectiu de tenir més pes en la presa de decisions i fomentar-ne la participació. D'altra banda, la secció té pendent d'establir contacte amb Joves Advocats de Catalunya (JAC), entitat que engloba les seccions joves de tot el territori i que a finals de mes celebrarà la seva trobada anual.

«Esperem anar guanyant membres amb el temps», demana Dolset, i en el mateix sentit ho matisa el president: «Si el fet de tenir una secció jove fa que un futur advocat decideixi emprendre la seva carrera a Figueres i no a Girona, benvingut sigui».