Sens dubte, la mesura estrella de prevenció del coronavirus, o almenys en la que més insisteixen les autoritats sanitàries de tot el món, és rentar-se bé les mans. Més enllà de la lògica, del sentit comú i de la higiene personal, existeix una explicació científica que té a veure amb l'hàbitat que necessita aquest virus. Segons informa El Periódico, un dels elements que forma el coronavirus és una membrana exterior de greix que el protegeix i que li permet sobreviure i propagar-se. Aquesta membrana lípida té un enemic: el sabó, que desfà tota l'estructura d'aquesta capa de greix i impedeix que el virus continuï vivint.
El coronavirus està format per tres elements bàsics: l'ARN o material genètic, proteïnes que li permeten introduir-se en les cèl·lules humanes i lípids que formen una membrana de greix, una espècie d'«abric al voltant del virus», explica el professor australià Paul Thordason, professor de l'Escola de Química de la Universitat de Nova Gal·les del Sud. Aquest expert destaca el paper determinant que té la membrana que recobreix el virus «com a protecció i per ajudar-lo en la seva propagació i invasió cel·lular».
«Autopista» de contagi
La pell és la superfície ideal per a un virus, i és aquí on resulta clau el sabó. Les molècules de sabó es peguen a l'embolcall de greix i destrueixen tota l'estructura que afavoreix la propagació. I per què les mans? Perquè les mans són la via d'entrada del virus al cos humà, en entrar en contacte amb les mucoses. El coronavirus pot estar actiu durant unes hores fora del cos en funció de la superfície, i diàriament, cada minut, es toquen tot tipus de superfícies on pot haver-hi el virus. Si aquest es troba únicament a les mans, encara no existeix infecció, perquè no ha entrat a dins del cos. Però les mans solen tocar la boca, el nas, els ulls -es calcula que ens toquem la cara un cop cada 2-5 minuts-, i per aquí sí que es pot colar el virus. També es pot transmetre a través de les salutacions amb les mans.
Recerca contra rellotge
Mentre el nombre de contagis continua creixent, diversos centres de recerca busquen contra rellotge possibles tractaments i vacunes que ajudin a aturar la malaltia. Segons la informació recopilada per les tres grans federacions de la indústria farmacèutica, la internacional Ifpma, l'europea Efpia i l'estatunidenca Phrma, al costat de les dades ofertes per l'Associació de la Indústria Farmacèutica de Corea (Krpia), en aquests moments estan essent provats almenys 30 medicaments antivirals per a comprovar la seva eficàcia contra el Covid-19 i fins a quatre companyies farmacèutiques estan duent a terme les seves pròpies investigacions, intents als quals cal sumar els assajos fets pel sector públic.
Entre els medicaments a utilitzar hi ha antivirals que ja han provat el seu èxit contra l'Ebola i el VIH, de manera que han començat ràpidament els assajos clínics i la revisió de la literatura per al seu ús urgent contra el Covid-19.
