SOS Costa Brava ha demanat a la Generalitat que desclassifiqui 111 sectors més dins del Pla Director Urbanístic, que suposaria impedir la construcció d'uns 20.000 habitatges. En les seves al·legacions al pla, la plataforma ecologista apunta que el Govern català no ha tingut en compte qüestions com el subministrament d'aigua -segons recorden, ja hi ha molts aqüífers que estan sobreexplotats- i lamenta que s'hagin exclòs cinc municipis -Castelló d'Empúries, Palafrugell, Palamós, Castell-Platja d'Aro i Calonge- que en els seus sòls urbanitzables tenen un potencial de 9.234 nous habitatges, que s'han de sumar als 15.000 ja permesos en el pla. A més, els ecologistes també apunten que el Pla incompleix algunes directrius legals, ja que preveu construir en espais PEIN, zones inundables, zones boscoses, a prop de rieres i en pendents de més d'un 20%. També volen que es prohibiexi qualsevol construcció a primera línia de mar: «Volem que el Govern sigui valent i aprovi un Pla Director per salvar la Costa Brava. És un tema de país», reivindica l'advocat Eduard de Ribot. Ara, SOS Costa Brava iniciarà una campanya a la plataforma Change.org per recollir suports ciutadans a les seves al·legacions.
Dimarts es va acabar el termini per presentar al·legacions al Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, aprovat el passat mes de desembre i que impedirà la construcció de 15.000 dels 30.000 habitatges que hi ha projectats al litoral gironí. Per a SOS Costa Brava, el pla, tot i ser necessari, és totalment insuficient: «La capacitat de càrrega del territori ja s'ha superat. Avui per avui, seguir urbanitzant la Costa Brava és destruir-la. Cal desclassificar massivament totes les urbanitzacions previstes», va indicar ahir de Ribot. Per a l'advocat, el Pla Director, que desclassifica 91 sectors i preveu reduir-ne mig centenar més, «no és adequat ni resol el problema de sostenibilitat a la Costa Brava». La plataforma ecologista ha detectat que el Pla preveu construir en alguns espais on la llei no ho permet, com per exemple zones incloses en hàbitats d'interès comunitari, espais PEIN i zones amb pendents superiors al 20%, inundables, agrícoles, boscoses i agrícoles, entre altres. Per tant, SOS Costa Brava considera que tots aquests espais s'haurien de desclassificar de forma automàtica.
A més, els ecologistes demanen que el Pla revisi també el creixement previst a Castelló d'Empúries, Palafrugell, Palamós, Castell-Platja d'Aro i Calonge, que no es van tenir en compte perquè els seus planejaments són més recents i s'ajusten a la llei de 2010. SOS Costa Brava alerta que aquests planejaments permeten creixements no sostenibles, i que sumen un potencial de gairebé 10.000 noves vivendes en sòls urbanitzables. De Ribot es va mostrar especialment preocupat per Castell-Platja d'Aro, on alerta que es podrien construir 400 noves vivendes al llarg d'un quilòmetre a primera línia de la costa, en direcció a la desembocadura del Ridaura.
L'advocat de SOS Costa Brava es va mostrar satisfet perquè el pla ha permès aturar construccions a municipis com Begur, però lamenta que no hagin aconeguir parar projectes com el de Sa Guarda, a Cadaqués, o Riera de Molinets, a Santa Cristina d'Aro, que s'ha reduït però no s'ha desclassificat del tot. També va recordar que, un cop s'aixequi la moratòria, es podran dur a terme totes les construccions que hi ha previstes a Palafrugell. Per a l'entitat ecologista és priortari que no es permeti construir ni un centímetre més a primera línia del litoral, ja que consideren que està totalment col·lapsat.
La plataforma ecologista ha realitzat un estudi en profunditat sobre la sostenibilitat dels municipis de la Costa Brava, tot utilitzant cinc paràmetres: aigua, gestió de residus, habitatges, espais naturals i els vectors socioeconòmics. En aquest sentit, consideren que, a l'hora d'elaborar el Pla, la Generalitat no ha tingut prou en compte els recursos hídrics, que veuen totalment insuficients per fer front al creixement projectat, tenint en compte que molts dels aqüífers ja estan sobreexplotats i que diversos municipis de la Costa Brava ja han tingut problemes de subministrament d'aigua durant els mesos d'estiu. Així ho va indicar la portaveu de Iaeden-Salvem l'Empordà, Marta Ball-llosera, que també va recordar que les dades socioeconòmiques demostra que alguns dels municipis amb un desenvolupament urbanístic menys sostenible, com Lloret i Castelló d'Empúries, tenen algunes de les rendes per càpita més baixes.
A partir d'ara, SOS Costa Brava iniciarà una campanya de suport a les seves al·legacions a través de la plataforma Change.org. A més, tenint en compte que els ajuntaments encara tenen un mes per presentar al·legacions, intentaran que alguns se sumin a les seves. D'altra banda, hi ha grups ecologistes locals, com els de Cadaqués, Palafrugell, Pals, Palamós, Blanes i Lloret, que han presentat les seves pròpies al·legacions a banda de donar suport a les de SOS Costa Brava.
