El convent dels Franciscans, a la Bisbal d'Empordà, és un dels centres de la Fundació Acollida i Esperança que acull una vintena de persones amb VIH o sida i, davant l'expansió de la covid-19, no han tingut més remei que sumir-se en un confinament total i extremar, més que mai, les precaucions. Afortunadament, no hi ha ningú amb símptomes i això permet, si més no, cert marge per a la ironia i l'humor: «Fem vida de convent, mai millor dit». Així de ras i curt ho resumia per telèfon en Jordi, de 50 anys, una de les persones acollides al centre.

«Els avantatges que tenim són els espais a l'aire lliure per poder sortir, jugar jocs, fumar un cigarret... així no estem tan enclaustrats», explica a Diari de Girona. Ha passat aquesta setmana de confinament llegint i mirant notícies a internet, admet, «intentant esbrinar quines són les raons perquè hagi passat això», tant en l'àmbit mèdic com en el polític. «Això comportarà unes conseqüències molt bèsties», subratlla.

L'anunci de l'estat d'alarma els va enganxar dissabte al vespre just abans d'anar a sopar, i estan d'acord amb la necessitat de ser estrictes i insistents amb la higiene i l'aïllament. «Ara ens rentem les mans tots molt més que abans. Com més vegades, millor. És molt important, són les nostres vides que estan en joc», conclou en Jordi. I és que la incidència i gravetat de les malalties respiratòries augmenta en aquells pacients immunodeprimits i amb trastorns en el sistema immunitari -com els que tenen VIH o sida-, i això fa que l'amenaça del coronavirus sigui especialment delicada per als acollits al convent. «La gran majoria tenen les defenses per sobre de 350 [concentració de glòbuls blancs en sang, anomenats limfòcits T CD4] i això és bon senyal», va explicar la directora del centre, Laura Martínez.

Els que no arriben a aquest llindar de glòbuls blancs continuen fent vida normal al centre però amb més precaucions. «Hem hagut de reestructurar habitacions preventivament per a aquestes persones, que han anat a habitacions individuals», va especificar Martínez, una mesura que els van indicar des de l'hospital de Palamós.

Mitigar el canvi de rutina

Durant els dies de confinament, el centre s'ha emmarcat en el mateix protocol de les residències de gent gran. «Hem extremat mesures d'higiene, netejant poms de les portes, taules, ventilar molt més els espais. A l'hora de dinar obrim finestres. També la biblioteca i les habitacions es ventilen dos cops al dia», va apuntar la directora. A més, per aconseguir mantenir les distàncies de seguretat, s'ha ampliat l'espai de menjador a la sala de la taula de ping-pong.

Sense poder comptar ni amb els estudiants de pràctiques ni amb els voluntaris, els treballadors i educadors socials s'han bolcat al màxim per procurar que, durant el confinament, el trencament de la rutina -eina indispensable de la teràpia- tingui el menor impacte possible.

«Trencar la rutina ens és complicat i hi poden haver moments de tensió. Ara el que fem és berenar a fora, a la placeta, un dels espais dins del recinte del convent», va apuntar Martínez, que va realçar la feina de tot el personal de servei d'atenció directa que, com els treballadors, educadors i integradors socials del convent dels Franciscans, «estan donant el callo» atenent a totes les persones més vulnerables.