Lloret de Mar és un dels tres municipis catalans amb la renda: 11.500 euros, 5.700 per sota de la mitjana catalana, que l'última actualització de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) situa en 17.200. Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca, 61 tenen rendes per persona superiors a aquesta xifra, entre els quals només hi ha Girona.

Tot i que hi ha hagut un augment generalitzat en gairebé totes les comarques catalanes -d'un 1,7% el 2017 respecte de l'any anterior-, el creixement manté les diferències entre les del litoral gironí i les d'interior, amb avantatge per a aquestes últimes. Així, la renda bruta disponible per a les famílies de l'Empordà i de la Selva continua essent inferior a la de la resta de Girona, on el Ripollès, la Garrotxa i el Gironès registren els valors més alts.

De fet, el Gironès destaca en el conjunt de Catalunya com l'àrea on el sou representa el gruix dels ingressos que entren en una casa, ja que és així en el 61,9% dels casos, quan la mitjana catalana és del 58,4%; el rànquing continua amb el Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%). Celrà sobresurt al Gironès i a Catalunya, perquè és el segon poble on la remuneració salarial té més pes en la renda: equival al 69,3% -el primer és Guissona, amb un 72,8%. Segons l'informe que l'Idescat acaba de fer públics, els sous són l'element principal en les rendes familiars de totes les comarques.

Li segueixen les rendes empresarials i professionals, així com altres ingressos provinents de l'excedent brut d'explotació, que suposen el 22,3% dels ingressos a Catalunya, una mitjana que la Cerdanya supera amb escreix i arriba al 34,8%. Si es posa el focus en els municipis, Castelló d'Empúries i l'Escala s'imposen amb els tants per cent d'excedent brut d'explotació més elevats de Catalunya: un 33,2 i un 31,5%, respectivament; seguits de Castell-Platja d'Aro, amb un 31,4%, i Santa Cristina d'Aro, amb un 30%.

Les prestacions socials s'erigeixen com la tercera font d'ingressos, amb una proporció del 19,3%. Encara que l'índex més elevat del país es dona al Berguedà, amb un 29,7%, el Ripollès també supera la mitjana sobradament, situant-se en el 25,8% -a la capital, Ripoll, puja fins al 26,7-; després es troben Sant Hilari Sacalm (22,6%), Anglès (22,1), Salt (21,8) i Olot (21,6). En aquest paràmetre, i amb un 14,4%, la Cerdanya té un dels dos percentatges comarcals més baixos de Catalunya.