En aquests dies s'han estat reunint els principals bancs centrals mundials, amb aproximacions diferenciades però un denominador comú: més impuls i tot el temps necessari. Així ho hem vist en l'anunci de compres il·limitades de deute del Banc Central japonès, en una Reserva Federal que va ampliant els programes vigents i en un BCE que, si continua a aquest ritme de compres, haurà esgotat a la tardor el programa específic per a afrontar la pandèmia.
En el cas europeu, el suport monetari és més important encara, l'última cimera va portar un resultat de «no bloqueig», però «no detalls» sobre un probable Fons de Reconstrucció Europeu que podríem anar coneixent a partir del 6 de maig. Voluntat favorable, però temps d'espera i mentrestant un BCE pressionat per seguir «comprant temps» fins que s'acordi una resposta conjunta i s'implementi.
Mentrestant, segueix l'elevada manca de visibilitat, que es tradueix tant en la macro com en la microeconomia. Així es reflecteix tant en els amplis rangs en les previsions que van avançant alguns organismes, com en la manca d'indicacions a futur des de les empreses a mesura que van publicant els seus resultats trimestrals. Recessió de serveis de la que anem coneixent les primeres dades que reflecteixen l'enorme impacte ja des del març, amb un PIB espanyol amb una caiguda interanual del 4,1% al primer trimestre. Xifres macro cridades a mostrar la pitjor de les cares en les lectures d'abril i maig.
La clau, per a tot, segueix estant en l'evolució de la pandèmia, on la millora continua a nivell agregat. Iniciem el mes de maig, en què bona part dels països europeus comencen amb les mesures de desconfinament. Prova i error, estratègies heterogènies i un obligatori seguiment, on la realització de tests és vital.
La millora dels mercats tampoc ha estat homogènia sectorialment. El millor comportament dels sectors defensius davant dels de caire més cíclic convida a pensar en si aquesta tendència seguirà en el futur. A curt termini podria ser, tenint en compte que la cautela persisteix en alguns dels mercats menys intervinguts pels bancs centrals, com són les divises i les matèries primeres. A poc a poc, a mesura que ens acostem a l'estiu i que la reobertura de les economies sigui més visible, no seria descartable que comencéssim a veure un cert canvi en aquesta tendència.
Dins de la renda fixa, les perspectives apunten a tipus ancorats en nivells baixos durant un temps, gràcies a l'acció dels bancs centrals. Més enllà del curt termini haurem de vigilar si tot el que s'ha fet en matèria monetària i fiscal genera o no major inflació, gens descartable amb la vista posada en el 2021. En aquest escenari, en general, seguim preferint bons corporatius davant de governamentals, i dins dels primers afavorim els de grau d'inversió davant de High Yield, i entre els de menor rating preferim Europa davant dels EUA. També els perifèrics poden anar oferint oportunitats puntuals que siguin interessants.
