23 de maig de 2020
23.05.2020
Diari de Girona

Els serveis han enviat cinc cops més gironins a l'ERTO que la indústria

Dels prop de 70.000 treballadors de la província afectats per un expedient temporal d'ocupació més de 50.000 són del sector serveis amb 18.000 a l'hostaleria i 15.000 en el comerç

22.05.2020 | 23:46
Els serveis han enviat cinc cops més gironins a l'ERTO que la indústria

ERTO (Expedient temporal de regulació d'ocupació). Quatre lletres que s'han convertit gairebé com de la família per a molts gironins en els dos últims mesos després que el govern del PSOE i Podem posés sobre la taula una mena de barra lliure per acollir-se a un recurs legal de la crítica reforma laboral del PP del 2012. Per evitar que la crisi econòmica generada pel coronavirus destruís molts més llocs de feina dels que ha fet (i continuarà fent), l'executiu de Pedro Sánchez va obrir a la porta a que les empreses puguin suspendre, totalment o parcialment, el contractes dels seus treballadors assumint l'estat les cotitzacions i, almenys teòricament perquè en bastants casos encara no està arribant, el 70% del sou dels empleats. Una figura que ja ha enviat a l'ERTO a gairebé 70.000 treballadors gironins amb una forta afectació en el sector dels serveis que, amb la indústria i el comerç al capdavant, acumula un 74% dels inclosos en un expedient temporal de regulació d'ocupació a la demarcació. Un 17% són en la indústria i un 8% en la construcció, mentre que sense comptar els poc més de 1.000 treballadors gironins que estan en un ERTO sense que ni el Departament de Treball ni el Ministeri de Treball sàpiga especificar de quin sector són, l'1% restant són treballadors gironins de l'agricultura, ramaderia o pesca.

A les comarques gironines s'han presentat 10.925expedients de regulació temporal d'ocupació que afecten 68.757 persones, però el desglossament per municipis i sector d'activitat es va fer fins a principis del mes de maig quan hi havia 67.803 treballadors en un ERTO. Per poblacions, Girona en tenia 9.803, Figueres 3.710 i Lloret de Mar 3.422.

En les últimes setmanes, el volum d'empreses que han presentat un ERTO ha estat molt menor i, per tant, els 67.803 gironins que el Departament de Treball té segmentats per municipis i activitat econòmica són més que representatius per radiografiar la situació. D'aquests, 50.132 corresponen al sector serveis amb, lògicament, una gran presència de l'hostaleria i del comerç després que l'estat d'alarma obligués a tancar bars, restaurants i botigues. En el conjunt de les comarques gironines hi havia a principis de maig 18.818 treballadors de l'hostaleria i 14.843 del comerç en un ERTO en una pandèmia de persianes baixades que tenia els seus principal epicentres en ciutats com Girona (1.955 empleats del comerç i 2.448 de l'hostaleria) i Figueres (1.006/780) o la turística Lloret de Mar i els seus 1.688 treballadors de l'hostaleria afectats per un ERTO.

A banda de Girona i Figueres, entre les poblacions amb empreses amb més treballadors del món del comerç inclosos en un ERTO destaquen Vilamalla amb 1.004, la Jonquera amb 709, Fornells de la Selva amb 683 (per la concentració de concessionaris de cotxes de la població), Blanes 652 o Olot 565. I pel que fa a l'hostaleria, per darrere Girona i Lloret apareixen les dades de Roses amb 859, Figueres amb 780, Palamós amb 724, Castelló d'Empúries amb 710, Blanes amb 678, Sant Feliu de Guíxols amb 627, Palafrugell amb 558 i Platja d'Aro amb 573.

Més enllà de l'hostaleria i el comerç, que entre les dues activitats sumen 33.661 gironins en un ERTO, per arribar als 50.132 totals dels serveis s'ha de pensar en branques econòmiques com transport i emmagatzematge- 2.223 amb, a banda de Girona de capital (450), xifres altes a Palafrugell (246), Pont de Molins (211) i Torroella de Montgrí (111) -; activitats administratives i auxiliars (1.825), activitats tècniques (1.147) o informació i comunicacions (1.103).

La indústria de Riudellots

Els polígons marquen la implantació de les grans empreses i, per això, una població com Riudellots de la Selva encapçala el rànquing de treballador de la indústria a Girona per davant de la mateixa capital o de poblacions molt més grans. Dels 11.504 empleats d'empreses gironines que estaven dins d'un ERTO a principi del mes de maig en el món de la indústria, 760 estaven en firmes establertes a Riudellots; i en altres poblacions amb forta tradició en indústries concretes com, per exemple, Arbúcies la xifra seguia sent molt alta: 555, amb Anglès una mica pel darrere. I, seguint amb la indústria de la mateixa comarca, hi ha els casos de Maçanet de la Selva (383), Santa Coloma de Farners (293) i Breda (290).

A Girona la xifra s'enfila fins a 579, la segona més alta de la demarcació després de Riudellots, però una altra comarca amb tradició industrial on els ERTOs han fet estralls és La Garrotxa amb afectats a Olot, 333 a Sant Jaume de Llierca, 256 a Sant Joan les Fonts, 225 a Tortellà, 169 a la Vall d'en Bas i 110 a la Vall de Bianya. Al Gironès hi ha Cassà de la Selva amb 195 i Celrà amb 175; a l'Alt Empordà Vilamalla amb 262 i Figueres amb 107; al Baix Empordà, Palamós amb 246 i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura amb 191; al Pla de l'Estany, els 372 de Banyoles i els 180 de Cornellà de Terri; al Ripollès; els 365 de Ripoll i els 165 de Queralbs; i, finalment, a la Cerdanya, els 51 de Puigcerdà.

El sector primari

Dels 553 treballadors gironins afectats per un ERTO a la demarcació en el sector primari (Agricultura, ramaderia i pesca) destaquen els 91 i 81casos de dues poblacions amb tradició pesquera com són Blanes i Palamós respectivament. Per darrere seu hi ha els 54 de les Preses, els 45 de Roses, els 37 de l'Escala o els 21 de Figueres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook