Espanya hauria de lamentar avui la mort de 2.528 persones per covid-19, menys d'una desena part del còmput oficial (26.837), si s'hagués decretat el confinament el dia 9 de març, només cinc dies abans de la data en la qual es va ordenar (14 de març). Aquesta és una de les conclusions més cridaneres d'un treball estadístic que han realitzat tècnics espanyols, entre els quals s'inclouen enginyers informàtics, científics de dades i professors, mostrat en la web Coronarealtime.github.io, i en el perfil de Twitter @coronarealtime.

Segons expliquen els creadors de la web «Coronavirus en temps real», publiquen prediccions diàries realitzades mitjançant mètodes estàndard de regressió a corbes, que són molt comunes a qualsevol camp de la ciència. «Ho fem per tres mètodes diferents, i el sistema canvia d'un mètode a un altre segons el qual s'equivoqui menys cada dia», apunten. Un article recent publicat a la revista Science, centrat en Alemanya, arriba a conclusions similars amb matemàtiques més complexes.

Així, d'haver-se decretat el confinament a Espanya el 7 de març, abans de les manifestacions del 8-M, el multitudinari míting de Vox de Vistalegre (Madrid), els partits de Lliga i tots els esdeveniments massius d'aquell diumenge, la xifra de morts actual seria, com a molt, de 1.064, segons aquest model. Per a la data de confinament del 4 de març, el model estima una xifra de només 315 morts avui dia.

Però què hauria passat si el Govern s'hagués endarrerit encara més el decret del confinament? Les xifres produeixen esgarrifances. D'haver-se ordenat només un dia més tard, el 15 de març, hauríem de lamentar més de 46.631 morts oficials, 16.000 més que la xifra oficial. Per al confinament hipotèticament decretat en els dies següents, 16, 17, 18, 19 i 20 de març, el sistema llança unes xifres de, com a mínim, 75.690, 120.115, 194.946, 315.734 i 512.113 morts, respectivament. És a dir, d'haver-se endarrerit sis dies el confinament, hauríem de lamentar més de mig milió de morts, 18,63 vegades la xifra actual.

La predicció de què hauria passat, que probablement té més interès, «es fa pel mètode més senzill possible, que realment està a l'abast d'un nen en edat escolar», asseguren els tècnics de Coronarealtime. «S'ha optat per un mètode basat en la rotació dels multiplicadors i la introducció de valors de multiplicadors nous en els extrems quan sigui necessari. S'ha decidit utilitzar aquest procediment, per davant d'altres que puguin ser més utilitzats, perquè es tracta d'un mètode especialment conservador, que no busca apurar resultats exactes, però que sí que llança cotes superiors i inferiors bastant segures. Una altra raó important és la d'assegurar la transparència dels càlculs, perquè el mètode difícilment admet manipulacions ocultes», detallen sobre la metodologia.

La taxa de creixement diari resulta de dividir la xifra total de morts registrada fins avui per la qual hi havia fins ahir. Per tant, si avui tenim 150 morts i ahir a la mateixa hora n'hi havia 100, això dona un 1,5. Multiplicant aquests números s'obté la xifra final. «Quan avancem la intervenció del Govern llevem dies de molt de creixement de morts i posem en el seu lloc dies típics de poc creixement, canviant els multiplicadors. I d'aquí s'obté la xifra. Pura aritmètica», expliquen els tècnics, que s'han trobat amb dificultats a causa dels nombrosos canvis metodològics i omissions en les dades de contagiats i morts en les xifres de Sanitat, que han fet que es trenqui la sèrie històrica. Així, un dia es van trobar que el model predeia que molts morts «ressuscitarien», com efectivament va ocórrer en restar-se gairebé 2.000 morts al total.

Els autors d'aquest treball, que han demanat l'anonimat, remarquen que és molt important anticipar-se en les actuacions, i que qualsevol dia de retard en una epidèmia com aquesta costa milers de vides. Exemples com el de Portugal, que va prendre mesures en un punt molt més inicial de la seva epidèmia (el 13 de març, amb 112 casos i cap mort, mentre que a Espanya hi havia 5.232 contagiats i 133 morts el 14 de març), demostren en la vida real el que apunten els models. «No volem veure'ns embolicats en consideracions de cap mena de la lluita política», subratllen els autors de l'estudi.