Els canvis en els criteris de repartiment del fons no reemborsable de 16.000 milions per a les comunitats autònomes per a pal·liar les despeses que ha generat la pandèmia de coronavirus van provocar ahir les protestes de diversos presidents autonòmics, entre ells Quim Torra, (Catalunya), Emiliano García Page (Castella-la Manxa), Javier Lambán (Aragó), Fernando López Miras (Múrcia), Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó) i Miguel Ángel Revilla (Cantàbria).

Torra va exigir a Sánchez que autoritzi diverses mesures urgents perquè Catalunya pugui disposar de 15.000 milions per tal d'evitar «l'asfíxia» de la comunitat i pugui reprendre la recuperació econòmica. En la seva intervenció en la conferència de presidents, Torra va fer responsable el Govern central d'«asfixiar Catalunya», «entorpir la seva recuperació econòmica» i de «comprometre les polítiques socials absolutament necessàries».

El president de la Generalitat va alertar Sánchez sobre «la necessitat de prendre mesures econòmiques urgents i de fer-ho ara mateix», va criticar que les solucions que proposa l'executiu espanyol siguin «per a finals d'any o inici de l'any que ve», i va insistir en què no poder comptar ara amb els recursos necessaris és «insuportable» per a Catalunya i de gran gravetat.

Va posar de manifest que el Govern té constància de pèrdues en el sector turístic per 15.000 milions d'euros, al sector comercial de 9.500 milions, 1.000 milions al sector de la cultura, i de 850 milions en el tercer sector.

Per aquest motiu, Torra va fer a Sánchez una proposta perquè Catalunya aconsegueixi 15.000 milions, dels quals 5.000 serien per la via de transferències directes de l'Estat per les despeses acreditades en inversió sanitària. També va demanar que el Govern central sol·liciti al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), en nom de Catalunya, un préstec de 5.000 milions, el 2% del PIB català, que donaria liquiditat immediata i permetria tornar-lo al 0,1%. També va proposar apujar a l'1% el sostre de dèficit, que continua en el 0%, un increment que suposaria 2.500 milions d'euros.

Per part seva, García-Page va reivindicar que tant La Rioja com Castella i Lleó i Castella-la Manxa han tingut percentualment més impacte pel coronavirus i han hagut de «deixar-se la pell» molt més que altres autonomies en despesa de material, contractacions i titulars de mitjans de comunicació. «Creiem que és de justícia que es mantingui en el primer contingent de repartiment com a mínim el que estava establert en funció de la despesa. Una altra cosa serà veure el descens dels ingressos, que serà diferent», va exposar el president de Castell-la Manxa a Sánchez.

Paral·lelament, Lambán va considerar que l'Aragó, amb menor població, no es veurà beneficiada amb aquest repartiment. Va criticar que desaparegui el fons de mil milions per a política social i que es destinin 800 milions per a transport, que haurien de distribuir-se al marge d'aquestes despeses per compensar els danys causats per la malaltia i des del Ministeri de Foment. Va aplaudir, però, que es destinin fons específics per a Educació.

Fernández Mañueco va afirmar que el nou repartiment «és injust i castiga les comunitats que més han patit amb la pandèmia, com és el cas de Castella i Lleó».