La immigració segueix pujant a les comarques gironines i ja s'acosta als nivells que hi havia abans de la crisi econòmica del 2008. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la província va registrar durant el segon semestre de 2019 la crescuda més elevada d'immigració exterior des de fa més d'una dècada, assolint un pic de 8.328 nouvinguts. Això representa un 5,4% més que els que hi van haver durant el mateix període del 2018.

El país d'origen de la majoria de migrants que van venir a Girona al llarg de 2019 va ser Marroc, amb 1.482 persones durant el segon semestre, més que la resta d'Estats de la Unió Europea junts. El segon país amb més immigrants l'any passat va ser Hondures, amb 1.009 persones, seguit per Colòmbia, Romania i Rússia.

L'elevat nombre d'immigrants, sumat a una davallada de l'emigració (només 3.500 gironins van marxar de juliol a desembre de l'any 2019, una de les xifres més baixes de la dècada) ha fet créixer el saldo positiu. Els últims sis mesos de l'any es va situar en 4.810, igualment la xifra més elevada dels últims 12 anys.

Aquest saldo migratori positiu permet que la població de Girona segueixi creixent tot i la poca diferència entre naixements i defuncions. L'any 2019 els habitants de la província van arribar a 767.119 l'1 de gener de 2020, un 1,3% més que els 757.497 de l'any anterior.

Forta pujada a Espanya

A escala estatal, la població resident a Espanya ha experimentat el major creixement des de l'any 2008, i el 2019 es va situar en 47.329.981 habitants, el màxim de la sèrie, segons les xifres provisionals de població a 1 de gener de 2020 publicades per l'INE. D'acord amb aquestes dades, la població va augmentar en 392.921 persones durant el 2019, any en què es van superar els 47 milions d'habitants per primera vegada en l'estadística.

El 2019, van arribar a Espanya 748.759 immigrants procedents de l'estranger, fet que suposa un 16,3% més que en 2018 i la xifra més elevada des de 2008. D'ells, 664.557 tenien nacionalitat estrangera i els 84.202 restants eren espanyols.

D'altra banda, es van registrar 297.368 emigracions amb destinació a l'estranger, la xifra més baixa des de 2008. Així doncs, el 2019 hi va haver un saldo migratori positiu de 451.391 persones i, de fet, és el major saldo migratori de la sèrie iniciada el 2008, segons l'INE. Per la seva banda, el 2019 hi va haver un saldo vegetatiu negatiu de 57.146 persones, en produir-se 357.924 naixements enfront de 415.070 defuncions. Així, el saldo vegetatiu negatiu es va veure compensat pel saldo migratori positiu, la qual cosa ha provocat un increment poblacional durant l'any 2019 a 392.921 persones.

Taxa de creixement

D'acord amb les dades de l'INE, la població no creixia tant des de 2008 (any en què la població va augmentar en 570.333 persones). En termes relatius, la taxa de creixement anual de la població s'ha accelerat des del 0,60% del 2018 fins al 0,84% de 2019.

Les principals nacionalitats dels immigrants estrangers van ser la colombiana (amb 76.524 arribades a Espanya), la marroquina (72.778) i la veneçolana (57.700).

Per la seva banda, les nacionalitats d'emigrants més nombroses van ser la romanesa (35.618 sortides), la marroquina (18.628) i la britànica (12.815). Aquestes tres van ser, a més, les majoritàries entre la població estrangera resident. En aquesta línia, el saldo migratori espanyol va seguir sent positiu des del 2018.