El debat, la polèmica, per la reobertura de les escoles al juny, amb alumnat restringit a determinats nivells educatius, a la voluntat de les famílies i a uns pocs dies d'assistència física abans que acabi el curs -el 19 de juny- gairebé ha silenciat les complicacions d'organitzar casals d'estiu i colònies planificades tant per la Generalitat com pels ajuntaments. En tots els casos es posa l'accent en la seguretat sanitària per evitar la Covid-19, però entitats socioeducatives i del lleure remarquen que aquest estiu ha de ser especialment educador i reparador, sobretot per als infants i joves més vulnerables.

L'aliança Educació 360 a temps complet -que promouen els moviments de renovació pedagògica, la Fundació Bofill i la Diputació de Barcelona- ha plantejat als ajuntaments gironins un decàleg elaborat conjuntament amb la Fundació de l'Esplai de Girona, Càritas Diocesana, Minyons Escoltes i Guies de la demarcació de Girona, Salesians Sant Jordi, la Fundació SER.GI i diversos tècnics municipals als quals s'ha consultat.

Unir esforços locals

En primer lloc, demanen fer un plantejament conjunt a cada comunitat i explotar les possibilitats locals; a més de coordinar l'oferta i l'esforç de les entitats, reforçant les activitats existents, elaborant guies de recursos per a les famílies i garantint l'equilibri territorial, «tot evitant casals segregadors».

Educació 360 subratlla la importància de prioritzar els fills de famílies vulnerables perquè -afirma- han patit «condicions més severes en els períodes de confinament»; per això, demana mesures que facilitin la seva inscripció en les activitats d'estiu i vetllar perquè les necessitats alimentàries quedin cobertes. També pensant en aquest col·lectiu, el decàleg proposa tutories compartides entre el món del lleure i el centre educatiu, la família o, si és el cas, l'educador social. Amb relació a l'escola, es demana que valori amb cada alumne i família com s'ha viscut el confinament i, en funció d'això, plantejar la millor opció per a l'estiu. Pel que fa al tipus d'activitats, consideren que han de reforçar aspectes competencials i emocionals, objectiu per al que aconsellen promoure l'expressió dels infants i els joves.

L'augment de places als casals, així com de recursos, espais i serveis és un altre bloc destacat del decàleg, que també remarca la necessitat de formar els monitors adequadament. En definitiva, es reclamen «recursos especials per un estiu especial» i s'afirma que «fer un estiu educador enriquit pels infants i joves és una aposta política de primer ordre»; però indiquen que els ajuntaments no poden assumir-ho sols i per això exigeixen partides extraordinàries tant del Departament com del Ministeri d'Educació.

Un integrant de l'aliança Educació 360 a Girona, Albert Quintana, ha explicat que les regidories i el personal tècnic dels ajuntaments que estan vinculats al seu projecte han rebut la proposta amb interès, però la majoria ha admès poc marge de maniobra per aplicar-la. En canvi, d'altres com Olot sí que han treballat l'oferta de lleure educatiu tenint en compte les recomanacions. A més de la capital de la Garrotxa, entre els municipis gironins adherits al projecte d'educació a temps complet (on el moviment està present des del 2017) hi ha Salt, Girona, Celrà, Sant Julià de Ramis, Bordils, Palafrugell, Palamós, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Ripoll, la Vall d'en Bas, Santa Coloma de Farners, Sils o Cassà de la Selva.