22 de juny de 2020
22.06.2020
Diari de Girona

Els pagesos gironins, ofegats pels preus irrisoris del cereal

Amb la borrasca «Gloria» ja es van veure obligats a ressembrar els camps i, ara, el juny plujós complica la sega i amenaça amb fongs; però esmerçar esforços no compensa: els preus estan sota mínims

21.06.2020 | 23:44
Camp d'ordi a les comarques gironines

El 2020 va començar amb el peu esquerre i, entre els col·lectius que més ho han patit, s'hi troben els pagesos gironins, ja que les complicacions per les pluges i els irrisoris preus en què s'estan situant l'ordi i el blat –els que s'utilitzen per fer pinso per al bestiar– no deixen marge d'esgarrapar-ne cap guany, més aviat apunten a la pèrdua.

A la província de Girona, es dediquen 20.200 hectàrees al cultiu de l'ordi (per a una producció de 80.600 tones) i 10.700 al cereal del blat (42.000 tones), segons les dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca (DARP). «És inadmissible que es paguin uns preus de fa 20 anys, quan els costos des de llavors s'han incrementat», va reivindicar a Diari de Girona Joaquim Suñer, el president territorial a Girona del sindicat de Joves Agrícoles i Ramaders de Catalunya (JARC).

Els preus baixos afecten a tot Catalunya i el que més impacte ha patit ha estat l'ordi, seguit del blat. Concretament, el preu de l'ordi va situar-se en 158 euros/tona el passat 22 de maig, la xifra més baixa registrada en els últims 5 anys per aquestes dates. El maig de 2019 el preu estava 179 euros/tona; el 2018, a 181 euros/tona, i els dos anteriors, 2017 i 2016, el preu no baixa dels 160 euros.

El ball de xifres que es va veient aquest any, setmana a setmana, va descendint a menys de 150 euros, uns preus que segons la JARC són «obsolets» actualment, ja que no s'han ajustat als costos de producció per les noves normatives, maquinària, fitosanitaris i mà d'obra dels últims anys. «Cada any pel temps de collita baixen una mica els preus però aquest any s'han passat tres pobles, s'han passat molt», lamenta Suñer. «Això és especulació», sosté, ja que el país no cultiva tot el cereal necessari per satisfer la seva pròpia demanda i, per tant, el seu valor s'hauria de mantenir per si mateix al mercat.

El problema, però, és tota la importació de cereal de l'estranger que entra a competir al mercat a un preu més baix. En molts casos, però, són països de fora la Unió Europea que no estan lligats a la normativa ni a les mesures comunitàries que aquí obliguen a restringir certs usos de productes –pesticides i herbicides– per utilitzar-ne uns altres, unes condicions que eleven el cost del cultiu. «No estem competint amb les mateixes condicions» va lamentar. Davant d'aquesta crisi de preus, el Ministeri d'Agricultura ja té sobre la taula la proposta de fixar un preu mínim de cost, com ja es fa amb el raïm, per tal d'evitar que per sota d'un cert llindar ja no es pugui vendre.

Any de traves meteorològiques

A tot això, cal afegir els agreujants de les condicions climàtiques d'enguany, ja que amb la borrasca Gloria del gener, que va deixar els camps ben inundats, la pagesia gironina es va veure obligada a ressembrar. Ara, amb les pluges del juny, l'aigua ha posat traves a la collita. «Les pluges han aixafat molts de cereals i l'herba està pujant cada cop més», va observar el president territorial. «Com que cada dia plou, no es pot començar a segar», lamenta. Segons el calendari, fa dos o tres setmanes que ja haurien d'haver segat, però les fortes precipitacions ho han impedit. L'aigua afecta tant en la quantitat com en la qualitat de la collita i, a més a més, enceta una eterna baralla amb els fongs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook