09 de agost de 2020
09.08.2020
Diari de Girona

La mitjana d'edat de l'inici de demències en pacients gironins supera els 80 anys

L'allargament de l'esperança de vida en seria un dels factors, segons el coordinador del registre de Girona

09.08.2020 | 00:28
La mitjana d'edat de l'inici de demències en pacients gironins supera els 80 anys

La mitjana d'edat en el moment del diagnòstic de demències en pacients gironins ja arriba als 80,1 anys, segons informa el Registre de Demències de Girona (ReDeGi), que ha analitzat els casos dels últims tretze anys. El coordinador del dispositiu de vigilància epidemiològica del Servei Català de la Salut –gestionat per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS)–, Josep Garre, ha explicat a aquest diari que «la mitjana ha pujat dels 79 als 80 en només cinc o sis anys». Un dels factors que podrien justificar aquest augment, segons Garre, és que el 62,9% de casos diagnosticats són dones i tenen l'esperança de vida cada vegada més elevada. Segons Garre, hi ha diverses hipòtesis que expliquen per què hi ha més dones que homes amb demències però «encara no hi ha estudis concrets» que ho determinin.

Des del 2007, any en què es va crear el registre, s'han comptabilitzat a les comarques gironines un total de 9.263 casos de demències. La malaltia d'Alzheimer i les demències degeneratives amb component vascular representen més del 75% del total de casos diagnosticats.
De fet, el conjunt de casos registrats s'agrupen en quatre categories segons els subtipus de diagnòstics. Un grup correspon a la malaltia d'Alzheimer, que és el subtipus de demència més freqüent (54,7%). El segon grup correspon als casos vinculats a malaltia cerebrovascular, on hi ha els casos de demència vascular i demència degenerativa amb component vascular (21,9%). La tercera categoria inclou els diagnòstics de demències degeneratives de tipus no Alzheimer (11,1%). Aquesta categoria inclou els casos de demència per cossos de Lewy, de demència frontotemporal o de demència associada a malaltia de Parkinson, entre altres diagnòstics. La darrera categoria està formada pels diagnòstics de demències secundàries o altres patologies i els casos amb diagnòstic no especificat (12,3%).

«Les detectem a temps»


La majoria de diagnòstics van fer-se durant la fase inicial de la malaltia (61,6%), això suposa «un gran avantatge, ja que les detectem a temps i procurem que el procés de pèrdua de memòria s'allargui el màxim possible», explica Garre. Aproximadament el 30% de diagnòstics es fan en fase lleu i el 10%, en fase greu. Garre detalla que «des que comencen els símptomes fins que es diagnostica la demència passen dos anys i mig aproximadament» i aquestes malalties tenen una durada molt llarga, d'entre 8 a 14 anys.

D'altra banda, l'informe també exposa que la distribució dels casos amb inici dels símptomes prèviament als 65 anys representen un 6,1% del total, mentre que hi ha un nombre significatiu de majors de 85 anys en el moment diagnòstic, que representa el 25,3% dels registres. La majoria dels casos registrats vivia al seu domicili en el moment del diagnòstic (69,7%) o al domicili d'un familiar (21,1%).

Des de l'any 2017 es notifiquen també els casos que viuen sols al domicili en el moment diagnòstic. Des de llavors n'hi ha hagut 412, que representen un 28,8% del total. El fet de no tenir parella i la gravetat alta de la malaltia van ser les principals característiques associades a viure fora del propi domicili.

Tres de cada deu amb antecedents


El 28,3% dels casos registrats durant el període 2007–2019 tenia antecedents familiars de demència i/o de malaltia neurodegenerativa. El 75,6% presentava almenys un factor de risc cardiovascular com ara hipertensió arterial, diabetis mellitus, dislipidèmia o accident vascular cerebral. D'aquests, el 35,3% en presentava només un, el 27,6% dos, l'11% tres i un 1,6% presentava els quatre factors de risc cardiovascular.

Garre també remarca la importància de l'atenció primària en la detecció de casos. «Normalment, els membres de les famílies són els primers a observar els símptomes i, per naturalesa, també són els grans afectats per les demències, ja que molts d'ells acaben fent de cuidadors. Cal saber diferenciar les pèrdues de memòria, que poden anar associades a molts altres factors, dels indicis de demències. En aquest cas, els afectats presenten problemes cognitius que alteren el seu dia a dia. Davant de sospites, és necessari acudir als CAPs, des d'on es diagnostiquen la immensa majoria de casos», detalla.

Mig miler de casos el 2019


Finalment, l'any 2019, el registre va comptabilitzar 541 casos nous de demència. D'aquests, un 54% corresponen a malaltia d'Alzheimer, seguit per la demència degenerativa amb component vascular (27%), demències degeneratives de tipus no Alzheimer (10%) i demències secundàries a altres patologies, la resta.

Aquest any s'ha incorporat al ReDeGi la informació dels casos diagnosticats pels professionals de l'Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella, ampliant així la cobertura de registre a l'Alt Maresme. En conjunt hi col·laboren més de trenta professionals de neurologia, geriatria i medicina interna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook