El 27 de setembre de 1995, Jordi Pujol inaugurava l'Eix Transversal (C-25) entre Girona i Vic, que permetia connectar de forma directa les comarques gironines i Osona i que l'any 1997 arribaria fins a Lleida, tot passant per altres ciutats com Manresa i Cervera. Amb un cost de 30.000 milions de les antigues pessetes, va ser l'obra més important endegada per la Generalitat durant la dècada dels 90, tot i que ja va néixer obsoleta, amb només un carril per sentit. És per això que només una dècada després, l'any 2007, el Govern català va aprovar-ne el desdoblament, que es va inaugurar el 2013. Malgrat haver aixecat algunes reticències inicials pel seu elevat impacte mediambiental, ja que travessa paratges naturals com les Guilleries, actualment la C-25 no només permet anar de Girona a Vic amb uns 45 minuts, sinó que ha generat un important desenvolupament econòmic i social per als pobles de la Selva interior que es troben al llarg del seu recorregut.

Economia

«Un cas d'èxit d'infraestructura descentralitzada»

Per a Àlex Gilabert, vocal del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Girona, l'Eix Transversal és un exemple d'èxit d'una infraestructura descentralitzada a Catalunya, és a dir, que no té com origen o destí Barcelona. La prova del seu èxit, recorda, és que s'hagués de desdoblar tan ràpidament, i considera molt positiu que aquesta descentralització servís per impulsar el desenvolupament territorial de les zones per on passa el traçat. «Queda demostrat que, en mobilitat, les distàncies no es mesures en quilòmetres sinó en temps», assenyala. També destaca que la C-25 també permet connectar la Catalunya Central amb tota l'àrea logística de Riudellots i Vilobí d'Onyar (SIM la Selva, aeroport, A-2, autopista...), amb el benefici que això comporta a nivell econòmic.

Desenvolupament econòmic

Increment del turisme i les relacions comercials

Més enllà de les dues capitals, els qui més s'han beneficiat de l'Eix Transversal són els municipis que es troben situats al llarg del seu recorregut, entre els quals hi ha Vilobí, Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Espinelves. Tots ells han experimentat un desenvolupament demogràfic, econòmic o social gràcies a la infraestructura, ja que abans tenien unes comunicacions molt precàries. «Abans de l'Eix, per venir a Arbúcies o a Sant Hilari ho havies de fer expressament, per una carretera que anava per Hostalric o bé per Vic-Ripoll, i que donava la volta a les Guilleries... en canvi, ara, la sortida de l'Eix ha fet que Arbúcies es converteixi en un punt de comunicacions, una zona frontissa de pas entre els Pirineus, la Catalunya Central i la costa, i això ens ha suposat una millora en temes de comerç i industrials», explica l'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga. Segons subratlla, anteriorment l'economia local es basava en les carrosseres i les embotelladores, mentre que gràcies a l'Eix han pogut potenciar molt més el sector terciari, com el turisme rural, restauració, productes «quilòmetre zero» o la pastisseria.

En el cas de la veïna Sant Hilari, el desenvolupament turístic no l'han notat tant, ja que els visitants els arriben sobretot de Barcelona, però l'alcalde, Joan Ramon Veciana, explica que la C-25 els ha ajudat a apropar-se als territoris més propers, com Olot o Girona, «que curiosament era els que estaven més lluny».

Des de Santa Coloma de Farners, l'alcaldessa, Susagna Riera, també diu que la possibilitat de tenir una via ràpida fins a Arbúcies, Sant Hilari i Vic ha permès un millor desenvolupament dels serveis de mercaderies i connectar amb la vida social i comercial de Vic i la Catalunya Central. «Tenim la capacitat d'atraure més gent, els visitants tenen més facilitat per venir i això ens ha permès obrir les xarxes comercials, ja que abans estàvem molt tancats», indica.

Una opinió similar mostra l'alcaldessa de Vilobí, Cristina Mundet, que creu que l'Eix ha permès expandir «el mercat laboral, comercial i estudiantil». En el seu cas, Vilobí no és un municipi turístic, però sí que han notat que, gràcies a l'Eix, hi ha hagut cada cop més gent que s'ha desplaçat fins a l'aeroport de Girona (situat dins del seu terme municipal) perquè els quedava més a prop que el Prat. I, a canvi, explica que els veïns de Vilobí han guanyat una connexió ràpida per anar als Pirineus a esquiar, a Andorra o simplement per anar a pobles com Osor, Sant Hilari o Arbúcies que estan només a 30 quilòmetres però que abans els quedaven molt més lluny.

Finalment, l'alcalde d'Espinelves (215 habitants), Joan Manel Claveria, afirma que l'Eix, on tenen sortida pròpia, juntament amb la tradicional Fira de l'Avet (que enguany s'ha suspès per la covid) els ha «posat al mapa». «Els cotxes passen molt a prop del poble, que es veu molt bonic, i això fa que la gent vingui més, ja que en alguns casos arriben a sortir de la carretera per visitar-nos», indica. Tot i això, admet que tenir la carretera tan a prop també té els seus contres, ja que els causa problemes de soroll, de manera que volen demanar a la Generalitat una pantalla acústica per resoldre el problema.

Demografia

Mantenir o incrementar la població

Més enllà del desenvolupament econòmic, l'Eix també ha permès un desenvolupament demogràfic dels municipis que es troben en el seu recorregut. «Hi ha treballadors que van construir l'Eix que es van quedar a viure a Arbúcies: alguns van venir amb la família, altres es van casar aquí», recorda l'alcalde, Pere Garriga. En el cas de Sant Hilari, el seu batlle, Joan Ramon Veciana, creu que la C-25 ha permès als veïns quedar-se a viure al poble malgrat treballar en altres municipis tant de Girona com de la Catalunya Central, i creu que la situació actual, en què el teletreball s'ha convertit en una necessitat, ofereix moltes possibilitats. Però, segurament, on més han notat el canvi ha estat a Espinelves. L'alcalde, Joan Manel Claveria, explica que fa cinc o sis anys no arribaven als 200 habitants, però que gràcies al desdoblament de l'Eix el poble s'ha omplert de vida: «Ara tenim canalla, s'ha obert llar d'infants que hi havia 28 anys que no n'hi havia... ara, si algú vol venir a viure al poble, només hi ha dos pisos en venda», explica. «La gent ve perquè estem ben comunicats i tenim lloguers assequibles», afegeix.

Universitat

Una major mobilitat estudiantil

Finalment, les que també han notat els efectes de l'Eix Transversal són les universitats de Girona i UVic-UCC. I és que, tal com subratlla l'alcaldessa de Santa Coloma, Susagna Riera, «abans ningú es plantejava anar a estudiar a Vic, mentre que ara hi ha més tirada a anar cap allà». En el cas de la UdG, la universitat tenia matriculats, l'any 2019, 545 estudiants procedents d'Osona. Si es miren les dades històriques, s'observa que l'any 1995 -quan es va inaugurar el tram Girona-Vic- va passar de 96 a 151 osonencs matriculats, mentre que el 1997, quan l'Eix va estar complert, hi va haver un increment del 50,7%, passant de 211 a 318. A partir d'aquell curs hi va haver un creixement sostingut de matrícules procedents d'Osona fins arribar a les 564 de l'any 2018, que va ser el màxim històric. Per tant, des de la inauguració de l'Eix, s'ha produït un increment del 160% en el nombre d'estudiants osonencs, 2,6 vegades els que hi havia en el curs anterior a la inauguració de la carretera.

Pel que fa a la Universitat de Vic-UCC, el curs passat va acollir 585 estudiants procedents de la província de Girona, mentre que el curs 1995-1996 eren només 385. En total, els gironins suposen un 11% dels estudiants matriculats a la universitat osonenca. Tot i això, la secretària general de la Universitat, Anna Sabata, destaca especialment el fet que l'Eix els ha permès acostar-se a Manresa i federar-se amb la FUBages, que va derivar en la creació de la Uvic-UCC. Aquest fet els ha permès, entre altres coses, crear una nova Facultat de Medicina compartida.