07 de octubre de 2020
07.10.2020
Diari de Girona

Un jutjat allibera un veí de Quart d'un deute de 60.000 euros

El bufet que ha treballat en el cas ha augmentat les peticions de consultes un 35% a Girona des del confinament

07.10.2020 | 00:14
Façana dels Jutjats de Girona, en una fotografia d'arxiu.

Un veí de Quart ha estat alliberat de pagar un deute de més de 60.000 euros gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat de 2015. Aquestes sentències són encara insòlites a la província de Girona, ja que, tal com explica Emma Morón, la directora de Repara tu Deuda, el despatx que ha dut el cas, es tracta d'una llei encara poc coneguda i molts cops l'afectat no sap que pot acollir-s'hi.

El cas en qüestió, tal com relata Morón, és el d'un veí que l'any 2017 va veure's arrossegat per un deute bancari per valor de 60.575 euros. L'afectat havia demanat dos crèdits a dues entitats bancàries per tal de fer reformes al seu habitatge. Les coses es van tòrcer quan va quedar-se a l'atur, motiu pel qual va començar a no poder fer front als pagaments. El seu únic ingrés era un subsidi de 870 euros de prestació d'atur i 170 euros que cobrava per una feina a mitja jornada.

Davant d'aquesta situació, les entitats bancàries amb les quals havia contret el deute van proposar-li una nova línia de finançament, que segons Morón va acabar d'empitjorar el deute, tal com ocorre molts cops en aquests casos: «Es va ajuntar la quota mensual a pagar que ja no podia assumir amb les despeses d'una targeta de crèdit», sosté. L'afectat va assabentar-se de la possibilitat de condonar el deute a través de la ràdio. Però la llei és molt clara en els seus requisits d'aplicació, i abans de res obliga el deutor a negociar amb els creditors per intentar arribar a un acord extrajudicial.

El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, aportava fa un any en aquest diari la següent definició de la nova norma: «És una llei adreçada a particulars i professionals autònoms i tot el procés està tutelat per un jutge, de manera que entre els seus requisits es troba que el particular afectat hagi actuat de bona fe».

I a què es refereix la llei quan parla de bona fe? Més enllà de l'ampli espectre del concepte filosòfic, Morón indica que la llei ho deixa ben clar: «La bona fe contempla que el deutor està disposat a arribar a un acord previ amb els seus creditors davant notari», explica. Però aquest acord no sol prosperar: «En el 90% de les vegades els creditors no accepten negociar, i de vegades ni tan sols es presenten a la taula de negociació», indica la professional. «És un tràmit previ que un cop l'has fet, encara que no hagi sigut fructífer, serveix per poder passar el requisit d'aplicació de la llei», aclareix. La resta de requisits previs són tenir un préstec que no sigui superior a 5 milions d'euros i no tenir antecedents penals.

Un cop fet, el cas passa a mans d'un jutjat. Un cop feta la demanda de concurs, el deutor posa a disposició allò que pugui liquidar, i ha d'acreditar que no pot fer front als seus pagaments. En aquest cas va ser el jutjat de Primera Instància 1 de Girona que va dictar ahir l'anomenat «Benefici d'Exoneració del Passiu Insatisfet», que equival a la cancel·lació dels deutes del prestatari. La llei preveu que un cop surt la sentència el deutor està en revisió durant cinc anys, durant els quals els creditors poden reclamar el deute si s'assebenten que el deutor ha percebut una herència o ha guanyat la loteria.

Més consultes per la pandèmia

Morón assegura que tot i que fa cinc anys que aquesta llei té vigència, no ha estat fins al mes de març quan el despatx ha començat a rebre un volum de consultes considerables preguntant per aquesta opció. «Hem augmentat un 35% les demandes de residents de Girona i la seva rodalia», manifesta Morón. «Abans rebíem unes 40 o 50 peticions d'informació diàries, ara ens movem entre les 140 i les 150 diàries», conclou.

Un dels motius que explicarien el desconeixement general pel que fa a la població gironina, seria el fet que durant els seus primers tres anys de vida quedaven exclosos de la llei els préstecs contrets amb Hisenda i amb la Seguretat Social. Això va canviar l'any passat gràcies a una sentència del Tribunal Suprem, que obre la porta a condonar una part del deute.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook