30 de novembre de 2020
30.11.2020
Diari de Girona

Com aconseguir erradicar la vespa asiàtica

Les illes Balears són el primer territori europeu que ha fet desaparèixer aquesta espècie invasora · Els Agents Rurals de Girona hi han col·laborat

29.11.2020 | 23:01
Una imatge d'arxiu d'una vespa asiàtica.

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l'Alt Empordà i, des de l'aleshores, la seva expansió ha estat imparable fins al punt que avui dia l'insecte és present arreu de les comarques gironines. A Girona i a molts punts de Catalunya, aquesta espècie invasora ha trobat condicions favorables per seguir augmentant la seva presència malgrat els esforços de les administracions per frenar-la. Erradicar-la és possible. De fet, l'únic cas d'èxit el trobem a les illes Balears, que s'han convertit en el primer territori europeu que aconsegueix la fita de declarar erradicada la vespa asiàtica.

Ho va anunciar dijous passat el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, que ho va qualificar com «una notícia excepcional per a la biodiversitat de l'arxipèlag i confirma que aquesta terra compta amb un personal tècnic i científic de primer ordre capaç de fer front als grans reptes que ens planteja l'emergència climàtica».

L'últim niu d'aquesta espècie a Mallorca, única illa de l'arxipèlag on s'havia detectat, es va localitzar el juliol de 2018. Des de llavors, tot i que s'ha mantingut l'esforç de trampeig, no s'ha pogut confirmar la presència d'aquesta espècie invasora a l'illa. En total, s'han localitzat i destruït 32 nius.

Mir va agrair «el gran esforç i la tasca ingent de coordinació» de tots els actors implicats: el servei de Protecció d'Espècies, els Agents de Medi ambient, els Agents Rurals de Girona, el COFIB, la UIB, el 112, la Diputació i el seu cos de Bombers, els ajuntaments afectats i diverses associacions d'apicultors i caçadors. Amb tot, va subratllar també «la gran rellevància de la participació ciutadana en aquest gran èxit col·lectiu». En aquest sentit, va destacar que bona part dels avisos que han permès localitzar nius han procedit de la ciutadania. Així, l'aplicació Vespapp, desenvolupada per la UIB, ha estat clau en l'erradicació de l'espècie. La doctora en Biologia de la UIB Mar Leza va explicar que a través de l'aplicació s'han rebut uns 1.200 avisos.

L'estratègia vencedora

El cap de servei de Protecció d'espècies, Ivan Ramos, va destacar que es va actuar de manera immediata des de la detecció de l'espècie el 2015 a la zona del mirador de ses Barques, a Sóller.

L'estratègia traçada s'ha orientat a detectar i retirar tots els nius i l'eliminació s'ha executat, principalment, a la nit per garantir que tots els exemplars es trobessin al seu interior. S'ha donat màxima prioritat a la retirada de nius abans de l'aparició de la casta reproductora i s'han investigat les trampes i atraients més efectius per optimitzar la captura d'exemplars i la localització de nius. Per a la col·locació de trampes s'ha tingut en compte la ubicació dels nius en temporades anteriors així com les possibles vies d'expansió, com valls i torrents.

Ramos també va citar, com a factor clau, el trampeig de primavera, que ha permès l'eliminació de reines fundadores evitant una major expansió de l'espècie. Finalment, ha citat la insularitat com a factor clau a favor de l'erradicació de l'espècie, evitant així entrades continuades com succeeix en la resta de l'Estat.

Per la seva banda, la tècnica del COFIB, Gabriela Picó, va recordar que els treballs de camp s'han pogut desenvolupar gràcies al finançament aportat pel Fons de Garantia Agrària i Pesquera a través del Programa de Desenvolupament Rural. A més, va destacar l'enorme repte que ha suposat enfrontar-se a la presència d'una espècie fins llavors desconeguda: «Per aconseguir aquests resultats ha estat imprescindible dissenyar nous protocols de control que s'ajustessin a la situació canviant en què ens trobàvem, modificant contínuament a mesura que apreníem més sobre l'espècie i guanyàvem experiència sobre el terreny». Es van desenvolupar tres protocols: un de trampeig, un per a la recerca de nius i un últim per a la retirada d'aquests nius.

Mir va recordar que «hem erradicat l'espècie, però no l'amenaça» i va recalcar que aquesta es pot introduir de nou a l'arxipèlag. La intenció de la conselleria és «passar a una nova fase en la qual es donarà èmfasi a la prevenció i la vigilància». En aquest sentit, va assegurar que en els pròxims dies s'iniciarà una ronda de contactes per estudiar les possibilitats d'establir una xarxa de bioseguretat amb nous punts de control que inclouran ports i aeroports, principals punts d'entrada d'espècies invasores a l'arxipèlag.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook