El 9 de febrer del 2014, Jaume Roura va interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles cridant «avortament lliure i gratuït» i, just després d'arribar davant de l'altar, va desplegar una pancarta on es podia llegir «Fora rosaris dels nostres ovaris». Un acte que, després d'un judici celebrat tres anys més tard a l'Audiència de Girona, i en el qual el mossèn Ramon Pijoan va afirmar que havia denunciat l'acte per «ajudar» a donar-li més publicitat, li va acabar costant una condemna a sis mesos de presó. Ara, i arran d'un recurs d'empara presentat per Roura, el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència on estableix que «pertorbar una cerimònia religiosa no està emparada pel dret a la llibertat d'expressió».

Anteriorment, el Tribunal Suprem ja havia avalat la resolució de l'audiència gironina que, l'abril del 2017, va condemnar perquè va considerar que, quan va interrompre la missa, Jaume Roura era conscient que «amb la seva acció podria arribar a ofendre els sentiments religiosos». En el judici a Girona, Roura es va defensar assegurant que «en cap cas volíem ofendre el sentiment religiós de ningú» i que després de la protesta, en la qual van participar una desena de persones més, va durar «poc més d'un minut» i que «després van marxar voluntàriament».

Ara, seguint la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), el Tribunal Constitucional apunta que «la celebració d'una missa catòlica és un acte religiós íntimament relacionat amb la dimensió externa de la llibertat religiosa, els participants de la qual tenen dret a no ser inquietats quan l'exerceixen, i l'Estat té el deure de garantir la seva pacífica celebració» segons informava ahir l'agència Europa Press sobre una sentència que es coneixerà de manera íntegra en els propers dies. La postura del Tribunal Constitucional, ha comptat amb els vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde- Pumpido Tourón i María Luisa Balaguer Callejón.

En el seu moment, el Suprem ja va citar jurisprudència seva, del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per argumentar que «la llibertat d'expressió, reunió i manifestació no són drets absoluts i poden col·lidir amb altres drets fonamentals, com el dret a la llibertat religiosa».

El 2017, la condemna a sis mesos l'Audiència de Girona ja va motivar una protesta davant la mateixa parròquia de Sant Pere de Banyoles. Amb el suport d'una quinzena d'entitats, hi va haver una concentració de persones amb un esparadrap tapant-se la boca i una pancarta en favor de l'avortament en una protesta que va acabar provocant que el capellà suspengués la missa.