Voler demostrar a tothom que t'està mirant que ets el més hàbil és un costum estretament lligat a la vanitat humana. Des de sempre. I, per exemple, al Londres de finals del segle XVIII, el punt d'orgull exigia saber qui era el millor fent cabrioles a sobre d'un cavall. Els genets es reunien per veure qui «en sabia més», despertant l'atenció de molts curiosos, fins que un d'ells, Phillip Astley, va veure clar que s'havia de limitar l'espai on feien les seves actuacions. «Més que res per poder fer pagar entrada», apuntava ahir Genís Matabosch, una autèntica enciclopèdia del món del circ, per rememorar els inicis d'un art que, al seu paper i «contra la ignorància dels qui els menystenen», és «tant cultura com pot ser la dansa, la música o la literatura». I per això, per reivindicar que «el circ és cultura», neix Circusaland, el museu més gran d'Europa dedicant a les arts escèniques, que va obrir les portes ahir a Besalú culminant un vell somni de Matabosch que no va ser possible ni a Figueres ni a Girona, però que ha acabat veient la llum en l'antic monestir de Sant Pere gràcies a una inversió d'1.700.000 euros.

Els impulsors del Festival Internacional del Circ o del Gran Circ de Nadal, que es farà la setmana vinent a Girona, han comptat amb el suport de la Generalitat i de la Diputació que hi han compromès 750.000 i 500.000 euros, respectivament en els propers anys, per remodelar l'edifici i exposar-hi, de moment, 537 de les peces més rellevants de les més de 60.000 que Circus Arts Foundation ha anat comprant en els últims 30 anys. «Tothom té els seus vicis», respon entre somriures Matabosch a la pregunta de quan ha invertit una col·lecció que té peces originals de totes les disciplines i èpoques del món del circ repartides per les tres plantes i 1.500 metres quadrats de l'emblemàtic edifici del centre de Besalú.

Els visitants de Circusland es trobaran amb un viatge per la història del circ explicat a través de les peces que ha anat aplegant Matabosch. De l'anella circular per a cavalls d'Astley al circ com, més o menys, el coneixem nosaltres el trànsit va ser molt ràpids. «Artistes arribats des de les places» com acròbates, equilibristes, pallassos o funambulistes van anar conformant un espectacle cada cop me´s semblant a l'actual circ que, per exemple, el 5 de setembre de 1770 ja es va veure per primer cop a Catalunya.

Les diferents especialitats del circ van apareixent en les diferents sales del museu. I, en totes i cadascuna d'elles, Matabosch hi troba alguna peça que el fa sentir especialment orgullós començant per la impressionant maqueta de 50 metres quadrats del circ Gleich, voltava per tot Europa a principis de segle XX fent parada aBarcelona en l'exposició del 1929, i que els visitants es trobaran a l'antiga gran sala de Sant Pere que, durant anys, va ser el taller d'una fàbrica tèxtil.

Però també el vestit de Norman Barrett, que als seus 85 anys, continua en actiu com el director de pista (o presentador) més reconegut del món, rècords del gran pallasso soviètic Yuri Nikulin, que ahir, just quan s'inaugurava Circusland hauria complert 99 anys, o del català Josep Oller que «encara que a França això no us ho explicaran mai», va ser el fundador del Moulin Rouge parisenc. La sala dels acròbates, amb una darrera peça «arribada fa només tres dies» dels reconeguts Hermanos Martínez, la dels animals amb reproduccions d'elefants i lleons que has estat domats en pistes d'arreu del món... Un museu únic a Europa, segurament comparable a només dos dels Estats Units, i que també vol servir com a centre d'estudi del circ atès que tots els arxius de la Circus Arts Foundation estan allà a disposició d'investigadors per posar «el focus sobre temes concrets» que permeti fer futures exposicions temporals.