04 de gener de 2021
04.01.2021
Diari de Girona

La col·laboració entre biòlegs de la UdG i pescadors permet protegir el corb marí

El projecte Desmares II s'ha engegat aquest mes de desembre i té com a objectiu «reduir les captures accidentals» d'aquest ocell i «incrementar la sostenibilitat del sector pesquer» a les costes catalana, valenciana, murciana i balear

03.01.2021 | 23:20
La col·laboració entre biòlegs de la UdG i pescadors permet protegir el corb marí

Reduir les captures accidentals de corb marí emplomallat i incrementar la sostenibilitat del sector pesquer. A grans trets aquest és l'objectiu del projecte Desmares II en el que biòlegs de la Universitat de Girona col·laboren amb el sector pesquer per protegir aquest ocell. El projecte que abasta les costes catalana, valenciana, murciana i de les Illes Balears està liderat pels investigadors del grup de recerca en Biologia Animal de la UdG Carles Tobella, Margarida Casadevall i Josep Maria Bas.

A la costa catalana hi ha dos tipus de corb marí, el gros i l'emplomallat, i el projecte Desmares II se centra en aquest segon que,majoritàriament, arriba aquí a l'estiu després de criar provinent de les Illes Balears. Tot i que, cada any, també hi ha unes 50 parelles que es reprodueixen ja a la costa catalana.

Així, tot i ser una espècie vulnerable i protegida, el corb marí emplomallat es pot trobar de manera abundant a Catalunya a l'estiu. I aquí és on entra en contacte amb l'activitat pesquera i, per això, el projecte Desmares II vol establir ponts amb els pescadors per «reduir les captures accidentals d'aquestes aus i, alhora, disminuir els problemes que generen a les jornades de pesca». I, és que, a més de perjudicar la protecció del corb aquests accidents atorguen una «etiqueta de baixa sostenibilitat al sector pesquer». «D'una banda, els ocells es poden quedar enganxats a les xarxes i morir ofegats, sobretot, els més joves i inexperts. I, d'altra banda, encara que no és gaire freqüent, el corb marí pot robar o malmetre peixos capturats a les xarxes», expliquen des del projecte liderat pel grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona.

Amb un treball de camp per les costes de Catalunya, València, Múrcia i les Illes Balers, Desmares II «detectarà i descriurà les àrees d'interacció d'aquests ocells i les barques de pesca artesanal mitjançant el marcatge dels ocells amb dispositius GPS i identificant les àrees utilitzades pels pescadors».

Per generar sinergies amb el món pesquer, en el treball de camp de Desmares II es preguntarà als pescadors «per les seves inquietuds» i es provarà de detectar «àrees de risc i interacció entre el corb marí i les xarxes de pesca fixes», es realitzaran «proves de mitigació» s'observaran «quins animals interactuen amb les xarxes» i es descriurà «l'hàbitat usat per pescadors i aus pel que fa a tipus de fons i comunitat piscícola».

La reducció de les captures accidentals és el principal objectiu del projecte, però l'equip de biòlegs de la UdG també vol «vol conèixer la comunitat de peixos litorals a través de la dieta del corb marí emplomallat». Per això, el projecte també descriurà «les àrees d'interacció d'aquests ocells i les barques de pesca artesanal mitjançant el marcatge dels ocells amb dispositius GPS i identificant les àrees utilitzades pels pescadors». De la mateixa manera, en el projecte «s'analitzaran els paràsits que estan presents a l'estómac dels corbs marins perquè els peixos que consumeixen en són portadors i, sovint, l'ocell és l'hoste definitiu d'aquests paràsits i, per tant, contribueix a tancar-ne tot el cicle biològic».

Això, pot provocar que, d'una banda, que «els paràsits afectin la salut del corb marí» i que, al mateix temps, «l'au contribueixi a mantenir el cicle de vida complet dels paràsits en espècies de peixos costaners, sovint d'interès comercial».

El projecte Desmares II està finançat per la Fundació Biodiversitat a través del programa Pleamar amb Fons Europeu Marítim i de Pesca i, en ell, la Universitat de Girona compta amb la col·laboració i suport de 25 entitats. Entre d'altres, participen al projecte Guillem Arrufat i Pep Arcos (SEO/Birdlife) i Toni Lombarte (ICM-CSIC).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook