El Departament d'Interior farà pagar el rescat de dos excursionistes que van extraviar-se a la zona del refugi de muntanya de Coma de Vaca, a Queralbs, durant el primer estat d'alarma i en ple confinament domiciliari.

Va tenir lloc el 15 de març i, en aquest cas, segons els Bombers, se'ls farà abonar la taxa dels serveis de salvament perquè no duien l'equipament adequat per a l'activitat i també per la situació d'emergència. En el cas del cost del rescat dels dos excursionistes en el refugi de muntanya de Coma de Vaca, el preu que hauran de pagar cadascun és de 1.303,02 euros, el cost de l'operatiu de rescat.

Interior té des de l'any 2009 una normativa que diu clarament quines són les situacions de rescat que poden ser causades per una negligència: si té lloc en zones assenyalades com a perilloses o d'accés prohibit; si les persones rescatades o salvades no duien l'equipament adequat per a la pràctica de l'activitat o si la persona sol·licita el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats.

La normativa també preveu que per cada bomber i hora es pagaran 41,35 euros; per vehicle i hora, 53,70 euros. El cost més car és el de l'helicòpter: 3.120,10 euros per unitat i hora.

Des dels Bombers de la Generalitat insisteixen que aquesta normativa i les taxes tenen com a objectiu conscienciar la població, i s'insisteix, i molt, en la necessitat de tenir una bona preparació i informació abans d'emprendre qualsevol activitat.

Primer cobrament, gironí

La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments va fer el primer cobrament d'un rescat l'any 2011 i aquest va tenir lloc també a les comarques gironines. En aquest cas, el dia 13 de març d'aquell any els Bombers van haver de rescatar tres joves que intentaven creuar el riu Muga tot i que la passera estava barrada amb tanques per la crescuda del cabal d'aigua. Arran de la negligència se'ls va imposar un pagament de les taxes per un total de 207,82 euros ja que els rescatadors es van haver de jugar la vida i va ser un clar cas de negligència.

Quatre casos

Des de llavors hi ha hagut quatre casos més a Girona en els quals també s'ha decidit imposar les taxes del servei de salvament. Hi ha hagut casos de recerques, rescats i, fins i tot, per avisos de falsos incendis. Per exemple, el 24 d'octubre del 2010, els Bombers van haver-se de mobilitzar per un suposat incendi en un habitatge de la ciutat de Girona que va resultar ser fals, després d'estudiar-ne la casuística, es va decidir fer pagar per la mobilització de recursos de Bombers -un vehicle amb tres bombers. En total, la taxa a abonar és de 142,2 euros i el pre?sumpte infractor ha recorregut la imposició del pagament per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.

Els Bombers recorden que sempre s'activen en tots els rescats i salvaments en què siguin sol·licitats, sense qüestionar a priori si el servei és fruit d'una negligència i si finalment caldrà aplicar la taxa. De fet, cada any tenen molts salvaments al medi natural i, si bé la pandèmia podria semblar que durant l'any passat els hauria fet aturar, en canvi, les xifres -provisionals- facilitades pels Bombers mostren que no ha estat així. S'ha igualat la xifra de l'any anterior, amb 395 serveis -rescats i recerques.

Una dada que pot sorprendre d'entrada perquè els ciutadans vam estar confinats domiciliàriament durant la primavera. Però, com ja van explicar els Bombers després d'aquest període, les ganes de la gent d'anar al medi natural van suposar una eclosió de les sortides. A més, com que va ser un estiu de turisme local o de quedar-se sense vacances i moure's pel territori, durant aquest període també hi va haver molts serveis.

El Ripollès, amb més casos

El Ripollès va tornar a ser durant el 2020 la comarca estrella d'aquests serveis dels Bombers amb 91 casos. La major part (58) van ser rescats de muntanya i recerques (31). Aquesta zona de muntanya de la província sol ser cada any la que centralitza més salvaments dels Bombers ja que hi ha activitat a la natura tant durant l'hivern com l'estiu i, sovint, hi ha persones que es desorienten o pateixen accidents.

Les comarques de la Costa Brava, però, també van ser zones amb molta activitat, sobretot durant l'estiu i sovint per accidents als camins de ronda, en medi marítim, entre d'altres. Només a la Selva van fer 79 actuacions i la segona comarca costanera en nombre de salvaments va ser el Baix Empordà, amb 70 i a l'Alt Empordà, 63.

La majoria dels rescats a les comarques gironines solen ser de muntanya però també hi ha moltes recerques de persones perdudes. Els boletaires són un col·lectiu amb el qual sovint els Bombers han de treballar perquè a vegades es desorienten. El 2020, però, els especialistes en rescats també van notar després del confinament domiciliari que hi havia col·lectius que es perdien amb més facilitat i van haver de fer diversos serveis a l'inici del desconfinament, sobretot de persones amb malalties degeneratives, que es desorientaven molt més després d'estar mesos tancades a casa.