28 de gener de 2021
28.01.2021
Diari de Girona
ELECCIONS CATALANES 2021

Qui és qui? Els candidats a la demarcació de Girona a les eleccions del 14-F

Coneix les cares i els programes dels principals partits que es presenten als comicis catalans del 2021

28.01.2021 | 07:31
Qui és qui? Els candidats a la demarcació de Girona a les eleccions del 14-F

La campanya del 14-F a Girona arrenca amb caps de llista nous a ERC, PSC, Comuns, CUP i moltes incògnites. Perquè a les de la data i la participació s'hi suma també la d'uns resultats que, aquest cop, estan més oberts que mai. Caldrà veure si JxCat podrà mantenir l'empenta del 2017, quan va treure fins a set dels disset diputats, i quin paper jugarà ERC, que aposta per la consellera Teresa Jordà com a candidata. Els comicis també posaran a prova Cs, que va arribar a sumar quatre escons (els mateixos que els republicans). I si el partit liberal busca mantenir, PSC i CUP aspiren a més. Sense oblidar tampoc que aquest 14-F també servirà per palpar el múscul de Comuns (amb Rosa Lluch com a cap de llista), el PDeCAT, PPC i Vox al territori.

Divuit candidatures. Disset escons dels 135 que té el Parlament. 853 meses electorals repartides en 361 locals de votació. I 531.850 gironins (dels quals, 21.372 residents a l'estranger) cridats a les urnes. Són les grans xifres d'aquest 14-F a les comarques gironines.

La campanya electoral s'obre aquesta propera mitjanit. I porta uns comicis marcats per la pandèmia, però també per les incògnites. Perquè tot queda obert: començant per la data –el TSJC encara no ha resolt-, continuant per la participació i acabant amb la fotografia que les urnes deixaran a Girona. Perquè en funció dels resultats, el repartiment d'escons del 2017 pot canviar molt.

Aquell desembre, a la circumscripció, les eleccions van deixar un guanyador clar. Impulsada per l'efecte Puigdemont, la candidatura de JxCat aplegava gairebé el 37% del vot i sumava set diputats. Al capdavant hi anava l'advocada i professora universitària Gemma Geis, que s'estrenava com a cap de llista.

Ara, però, aquelles sigles s'han convertit en partit. I entremig, hi ha hagut la ruptura amb el PDeCAT i la creació del PNC, que dispersarà vot (caldrà veure quant). Sigui com sigui, JxCat torna a situar Geis com a cap de llista. Ho fa, però, després d'unes primàries on va quedar frec a frec amb l'alcaldessa de Girona, i també diputada, Marta Madrenas (que va de número 2). Geis va obtenir 350 vots; Madrenas, 343.

"Ens presentem a les eleccions per guanyar i governar, i per aconseguir una majoria independentista al Parlament", assegura Geis. La cap de llista no entra a fer travesses sobre resultats, i erigeix JxCat com a "garantia de solvència per sortir de la crisi i d'independència".

La ruptura de l'espai postconvergent es tradueix també amb la primera candidatura en solitari del PDeCAT a Girona. Entre els noms que sonaven per encapçalar la llista hi havia l'exalcalde i ara regidor de Figueres Jordi Masquef; l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el de Lloret de Mar (Selva), Jaume Dulsat.

El partit, però, va tenir unes primàries plàcides perquè finalment només Dulsat s'hi va presentar. Masquef l'acompanya a la llista com a número 2.

Dulsat assegura que la perspectiva electoral del PDeCAT és a la de "ser decisius" aquest 14-F "i per tant, poder condicionar el futur govern de Catalunya, ja sigui des de dins o des de fora". A la cambra catalana, assegura que el partit vol ser "una força clau" i que això passa "per tenir grup parlamentari propi". "Per tant, ens posem l'objectiu mínim d'assolir cinc diputats, i des d'aquí fins on siguem capaços d'arribar", afegeix.

Ja centrant-se en Girona, el cap de llista del PDeCAT subratlla que afronten la campanya "amb responsabilitat". I que tenint molt presents les mesures per la pandèmia, sí que volen "trepitjar territori per escoltar la veu dels gironins i gironines". "Volem potenciar el teixit productiu de les comarques gironines i representar el carril central de la política", afirma.

Consellera, i de Ripoll

A les eleccions del 2017, ERC va quedar segona força a Girona. La llista encapçalada per l'exconsellera Dolors Bassa sumava el 21,7% del vot i obtenia quatre diputats. Tres mesos més tard, abans de tornar a comparèixer al Suprem i ingressar de nou a presó, Bassa renunciava a l'escó.

Ara, ERC ha situat al número 1 de la llista una cara coneguda a la demarcació: la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. Va ser alcaldessa de Ripoll durant vuit anys (del 2003 al 2011) i no és la primera vegada que encapçala candidatura per Girona. Tot i que sí per al Parlament, perquè en la resta d'ocasions ho va fer per al Congrés (on va ser-ne diputada des del 2011 i fins que es va incorporar a la cartera d'Agricultura).

Els quatre diputats que ERC va treure el 21-D igualaven els resultats que el partit va treure a les eleccions del 2003 i el 2006 (perquè a les del 2015 es va presentar sota el paraigües de JxSí). Per a aquest 14-F, Jordà assegura que "l'única expectativa possible és que desbordem les urnes de vots republicans per guanyar aquests eleccions imposades pels del 155".

La candidata gironina subratlla que el país "necessita un govern d'esquerres i independentista que lideri la reconstrucció amb polítiques socials i econòmiques". "I sobretot, ens cal un lideratge del moviment independentista que fugi de les gesticulacions estèrils i aposti per engrandir-lo; una via àmplia on hi càpiga tothom i que faci inevitables l'amnistia i el referèndum", afirma.

Cornellà, cara nova a la CUP

A les eleccions del 2015, l'independentisme sumava dotze dels disset diputats per Girona (onze per a JxSí i un per a la CUP). I al desembre del 2017, el sobiranisme repetia la mateixa aritmètica (si bé en aquest cas, set van ser per a JxCat, quatre per a ERC i el dotzè, de nou, per a la CUP).

La formació anticapitalista va perdre més de 10.000 vots entre les dues eleccions. Dels 33.117 del 2015 va passar a 21.708 el 2017, però va aconseguir un 5,32% dels vots que li van permetre mantenir escó. I aquest 14-F, la CUP es tornarà a posar a prova, amb la mirada posada en tornar a sumar. La candidatura canvia de cara i la figuerenca Natàlia Sánchez dona pas a l'alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà.

Cornellà, que des del 2015 governa amb majoria absoluta, va ser un dels setze detinguts en l'operatiu de la Policia Nacional pel tall de l'AVE durant el primer aniversari de l'1-O. El juliol de l'any passat, el jutjat va arxivar la causa contra ell i altres activistes.

"Aquest 14-F sortim a guanyar, esperem superar el resultat de les eleccions passades, ja que presentem una llista de persones compromeses, honestes i lluitadores amb el país i la seva gent i un programa on es prioritzen les persones i el país", assegura Dani Cornellà. Per al cap de llista, un bon resultat de la CUP serà "un avís per a navegants, o digues-li governants, que aquest poble no permetrà una deriva autonomista ni un nou rescat per dalt d'aquesta crisi". "Un bon resultat és continuar la lluita per a l'alliberament nacional i social, és començar un nou cicle per guanyar", afirma.

Cs continua l'aposta Castel

A Girona, el partit liberal va aconseguir el seus primers escons al 2015. Aleshores, va treure el 12,53% dels vots, que li van donar dos diputats a la cambra catalana. Però a les eleccions del desembre del 2017, Cs va fer enfilar aquest percentatge fins al 19,51%, va duplicar escons i va passar a tenir-ne quatre a la circumscripció.

El partit es manté fidel al seu candidat i, com ja va fer tant al 2015 com al 2017, Jean Castel torna a encapçalar candidatura. La formació arriba a les eleccions, però, en un context que posarà a prova la seva força a la demarcació. I ja d'entrada, les enquestes porten a pensar que obtindran un resultat pitjor que el dels últims comicis.

Castel, com ja és habitual, evita participar en travesses i posar xifres a quants diputats esperen aconseguir a les comarques gironines. Tot i això, afirma que Cs "surt a guanyar aquestes eleccions". "El 2017, i contra pronòstic, ja vam ser capaços de guanyar les eleccions a Catalunya. No només les volem tornar a guanyar, sinó que volem ampliar la nostra força per poder governar".

El cap de llista del partit situa Cs com a alternativa de govern "a tripartits o als processistes" que, segons remarca, han estat incapaços de tirar endavant els seus programes electorals tot i estar governant: "Això vol dir que van enganyar la gent que els va votar i que han actuat amb irresponsabilitat i amb incompliments sistemàtics".

Ajuntament i Diputació

Aquest 14-F, la llista del PSC per Girona canvia de cara visible. Rafel Bruguera, que va encapçalar la candidatura al 2015 i al 2017, ja va anunciar a finals de l'any passat que no repetiria. El relleva Sílvia Paneque, regidora i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Girona i, d'ençà de les últimes municipals, també diputada a la Diputació.

A la circumscripció, en les dues darreres eleccions, els socialistes han enviat un diputat al Parlament de Catalunya. A les últimes, la candidatura va sumar el 8,62% dels vots i va aconseguir captar-ne més de 1.600 de nous en comparació amb els comicis del 2015.

Caldrà veure ara si, amb Paneque com a cap de llista, l'efecte Illa els pot ser també favorable per tenir més escons. De fet, els socialistes ja havien assegut més representants gironins al Parlament. Les eleccions del 2012 els van donar dos diputats; les del 2010, tres, i tant les del 2006 com les del 2003, quatre.

Paneque confia que, a Girona, aquest 14-F els socialistes tornin a parlar de diputats en plural. "Per a nosaltres, un bon resultat és contribuir a la victòria socialista i que Salvador Illa pugui ser president de la Generalitat", assegura. La cap de llista, que ja avança que si té escó al Parlament deixarà l'acta a la Diputació de Girona, destaca que des del PSC s'ha "connectat" amb la "idea generalitzada" que la darrera dècada han estat "anys perduts", i que ara cal engegar "una nova etapa basada en la unitat civil i el consens".

De la llista al Senat a la de Girona

Qui també intentarà recuperar presència gironina al Parlament és En Comú Podem (CatECP). En aquest cas, però, aconseguint-la de nou. A les eleccions del 2017, la polarització entre els independentistes i el conegut com a 'bloc del 155' els va fer perdre l'escó que hi tenien des de l'època d'ICV (al 2015, com a CatSíqueesPot). Aleshores, la candidatura encapçalada per Llorenç Planagumà va sumar 16.482 vots, i es va quedar a un 4,04%.

Ara, CatECP ha decidit jugar un dels seus asos a Girona. I situa com a cap de llista la historiadora i professora d'universitat Rosa Lluch. Filla de l'exministre socialista assassinat per ETA, Lluch és membre de l'Executiva i el Consell Nacional del partit. A les generals de l'abril del 2019 va tancar la llista del comuns al Congrés per Barcelona, i a les del novembre va encapçalar la candidatura de la formació al Senat (on no va obtenir escó).

Lluch afirma que aquest 14-F, a la circumscripció de Girona, CatECP aspira no només a recuperar l'escó perdut sinó també a sumar "el màxim de diputats possibles". "Si volem que des de la Generalitat hi hagi polítiques d'esquerres que prioritzin la millora de la vida dels ciutadans i ciutadanes, nosaltres som l'única garantia", subratlla la candidata dels Comuns.

Presidenta provincial

El PPC de Girona arriba a aquestes eleccions després de patir una crisi interna que s'ha traduït en un devessall de dimissions a l'executiva provincial. Dels seus 28 membres, més de deu han abandonat els càrrecs per discrepàncies amb la presidenta, la figuerenca Maria Àngels Olmedo. Que precisament, és l'aposta del partit per encapçalar la llista gironina aquest 14-F.

Olmedo, que va substituir Enric Millo a la presidència del PP a Girona, ja va ser cap de llista a les eleccions del desembre del 2017. Precisament, quan els populars van perdre la representació gironina que tenien al Parlament i es van quedar sense escó.

En aquells comicis, la candidatura va sumar tan sols el 2,85% dels vots (quedant per darrere de CatECP). Era la primera vegada que el PPC no enviava cap representant gironí a la cambra catalana des del 1995. I a les eleccions del 2012, fins i tot, havia arribat a sumar dos diputats.

Olmedo espera que aquest 14-F els torni a donar escó per Girona. La candidata confia que, com a mínim, els populars treguin un diputat a la circumscripció. "El PP de Girona tornarà al Parlament amb força per frenar el separatisme i el sanchisme i lluitar per als interessos de la província", assegura la cap de llista.

Primera llista

Aquest 14-F és el primer cop que el partit d'ultradreta Vox presenta candidatura per Girona, després d'irrompre a l'escena política a les eleccions d'Andalusia i el Congrés. La formació, que fa poc ha inaugurat un local a Girona, situa el seu president provincial, Alberto Tarradas, com a cap de llista.

Tarradas ja va encapçalar candidatura per Girona a les eleccions al Congrés de l'abril del 2019. El partit també el va situar de número 1 a la llista de Girona ciutat per a les municipals d'aquell any. En cap dels dos comicis Vox va treure representació.

Per a aquest 14-F, el candidat de Girona no entra a valorar enquestes. "A Vox no fem cas del que diuen, perquè sabem que totes tenen algú que les paga i responen a uns interessos concrets; l'única enquesta que ens interessa és la que veiem al carrer", assegura Alberto Tarradas.

"Els gironins estan demanant un canvi de rumb i abandonar el procés, que només ha portat violència i misèria a la nostra regió", afirma el cap de llista. "Nosaltres hem vingut a recuperar la llibertat i seguretat que ens ha robat el separatisme, i som conscients que molts catalans necessiten que torni a haver-hi una veu al Parlament que els defensi", conclou Tarradas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook