07 de març de 2021
07.03.2021
Diari de Girona

UCIs col·lapsades

07.03.2021 | 00:27
UCIs col·lapsades

El 28 de febrer del 2020, l'hospital Trueta atenia la primera pacient amb coronavirus a la Regió Sanitària de Girona, una dona que havia vingut d'un viatge a Itàlia i que va quedar ingressada a la Unitat de Malalties Infeccioses de Medicina Interna. Aquest va ser el primer ingrés de les gairebé 1.700 hospitalitzacions per coronavirus que s'han produït al Trueta en l'últim any, dels quals 389 han estat a l'UCI.

L'hospital de referència de Girona va experimentar una gran transformació per poder atendre l'elevat gruix d'ingressos i, sobretot, els crítics. Cal tenir present que l'hospital partia d'una UCI amb 18 llits i va arribar a tenir 74 crítics amb coronavirus i, si es tenen en compte els crítics i semicrítics amb altres malalties, el màxim es va assolir el 8 d'abril, amb 82 pacients. Es van haver d'habilitar nous espais per atendre aquests pacients i tots els sanitaris de l'hospital van haver de col·laborar. Tenint present que patien mancances d'equips de protecció individuals i que s'enfrontaven a un virus totalment desconegut.

«Hi va haver por per part de tothom, però, malgrat els pocs recursos i la poca protecció, no vam tenir altre remei que autogestionar-nos. Mai havíem viscut una cosa així, pràcticament tot el sistema es va bolcar en una sola patologia», recorda Josep Vilaplana.

Reorganització d'hospitals

D'altra banda, l'hospital Santa Caterina és l'altre gran centre sanitari de referència de Girona que també compta amb llits d'UCI. «Vam fer un esforç molt gran per adaptar-nos al volum de pacients amb coronavirus i vam transformar totalment l'hospital en dues parts: un espai per atendre els pacients amb covid-19 i l'altre per la resta. Vam parar la majoria d'activitat als quiròfans i només fèiem operacions urgents», recorda Miquel Morales.

Pel que fa a l'UCI, quan va començar la pandèmia feia pràcticament un any que l'hospital l'havia estrenada i tenia capacitat per a sis crítics. En pocs dies van superar aquest màxim i en van arribar a tenir quinze d'ingressats. «Vam improvisar una altra UCI amb sis llits més i també vam ampliar boxs. No teníem suficients respiradors i en vam aconseguir d'altres unitats que estaven inactives per la pandèmia», explica Morales.

El perfil de pacient crític durant la primera onada va ser el d'un home d'entre 65 i 75 anys. En total, hi va haver 45 pacients intubats amb una mortalitat del 30%.

Respecte als hospitals comarcals, també van haver de reorganitzar-se i, en molts casos, improvisar UCIs per evitar derivacions de pacients a altres centres sanitaris de referència.

«Urgències se sol emplenar entre el gener i el febrer, per la grip, però no estàvem preparats per una intensitat tan elevada i prolongada com aquesta», explica Alícia Rey, que admet que anar a treballar era com «una batalla constant». Josep Vilaplana diu que a la primera onada «vam adquirir coneixements i experiències que encara perduren i que ens marcaran per sempre». També agraeix la solidaritat de la gent, durant el confinament, que van ajudar a evitar el contagi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook