Aquesta setmana passada, qui es postula també per presidir la Generalitat de Catalunya, el sr. Salvador Illa, va fer una visita a Blanes. Tot i que no he estat capaç de trobar-ho reflectit en cap mitjà de comunicació, de manera casual, vaig veure’l passejar amb la seva comitiva i parlar amb diversos ciutadans a la zona dels Pins. Em va sorprendre, perquè no és habitual que els primeres espases dels partits, fora de precampanyes i campanyes electorals es moguin massa dels seus despatxos i/o els seus quarters generals. En tot cas, quan escric aquestes ratlles desconec el motiu i l’objectiu de la visita. No voldria pensar que tingui res a veure amb el sainet i les dificultats per formar govern amb les quals, des de fa mesos, maregen la perdiu ERC i Junts. I encara menys en una hipotètica convocatòria de noves eleccions.
Els Pins de Blanes és una zona amplia i complexa. Una bona part la constitueixen una zona de cases que es varen construir durant els anys seixanta i que es varen batejar popularment com les «cases barates». Una promoció que va primar i afavorir veïns més o menys afins als vents polítics que bufaven. Amb els anys i el desenvolupament turístic que va experimentar la zona, la revalorització de totes aquelles cases, originalment d’una sola planta, amb garatge i jardí, es va multiplicar per alguns dígits.
Una mica més enllà de les «cases barates» es va anar configurant la zona turística de Blanes. Constituïda majoritàriament per càmpings, compta també amb blocs d’apartaments i alguns hotels. Els Pins haurien de suposar, doncs, una zona estratègica pel desenvolupament econòmic blanenc. Una zona que, en canvi, amb el pas dels anys s’ha anat deteriorant lentament. La platja i el passeig de s’Abanell, que emmarquen la zona per la banda marítima, s’han vist malmesos de manera recurrent pels temporals. I els carrers, places, avingudes, infraestructures (clavegueram, aceres, etc.) han patit i pateixen l’inexorable puixança de les arrels dels pins que donen nom a la zona. També la descura i la manca d’inversió pública i privada.
La pandèmia ha trastocat o demorat a tot arreu molts projectes. Segurament caldrà una redistribució dels recursos econòmics per prioritzar el més urgent i necessari. Malgrat aquests condicionants, la regeneració de la zona dels Pins de Blanes hauria d’entrar en el paquet de prioritats. Ho saben els nostres polítics locals, els empresaris, les entitats i la ciutadania en general. Confio que trepitjar territori li servís també l’altre dia al sr. Illa per prendre’n consciència i passar-ne bona nota a Madrid. I que els qui acabin governant a la Generalitat s’acostin, també ben aviat, a fer-hi un tomb. I que, entre tots, deixant de banda clientelismes, partidismes, afinitats, fòbies i filies, sumin els recursos econòmics necessaris per donar nova vida i nou impuls als Pins de Blanes.
