La catalogació com a Centre de Màxima Complexitat és una via perquè les escoles i instituts que ho necessiten, per les característiques socials i econòmiques dels alumnes i de les seves famílies, puguin tenir més recursos econòmics i unes plantilles més àmplies. Aquells dos o tres professors extres que, en molts casos, permeten desdoblar alguns grups, organitzar aules d’acollida o atendre millor els alumnes amb necessitat especials. Així, tot i que perdre aquesta catalogació pot ser interpretat com un pas endavant del centre educatiu i el seu entorn -«ja no és necessària»-, quan passa la realitat és que acaba sent una pèrdua de recursos per a l’escola o l’institut.
Això els passarà el curs vinent a una dotzena d’escoles i instituts gironins que, amb el canvi de criteri de catalogació fet pel Departament d’Educació, deixaran de ser Centre de Màxima Complexitat. Són les escoles Carles Faust (Blanes), Empordanet (la Bisbal), Sant Jordi (Maçanet de la Selva), Pi Verd (Palafrugell), Vallgarriga (Sant Miquel de Fluvià) i Llagut Sant Pere Pescador; i els instituts Cendrassos, Narcís Monturiol i Olivar Gran, tots tres de Figueres, i el Coll Rodés (Lloret de Mar), Maçanet (Maçanet de la Selva) i Illa de Rodes (Roses). A l’altra cara de la moneda, els set centres educatius gironins que no tenien la catalogació de Centre de Màxima Complexitat i el curs vinent sí que ho seran: les escoles Cassià Costal (Girona), Josep Pallach (Figueres), Pere Torrent (Lloret de Mar), Malagrida (Olot), Josep Peñuelas del Rio (la Jonquera), Joana (Castelló d’Empúries) i l’institut de Sant Feliu de Guíxols.
Les comarques gironines passaran de tenir 44 Centres de Màxima Complexitat a 39, una manera de «retallar» recursos, segons associacions de pares i mares i sindicats, o una «adaptació a la realitat que mai és una foto fixa», segons Educació. El departament va detallar ahir que entre centres de màxima, d’alta i de mitjana complexitat a Catalunya n’hi haurà 755 que rebran recursos addicionals», que són «35 més que l’any passat». A preguntes d’aquest diari, Educació va assegurar no disposar de les dades descentralitzades.
Des de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) es considera que és «un error reduir els recursos d’aquells centres que fa només un any eren considerats de màxima complexitat, ja que encara no s’han pogut quantificar els efectes devastadors que la covid-19 ha tingut en els centres educatius, en l’alumnat i en les famílies». Un estudi de l’aFFaC situa les comarques gironines com el territori, juntament amb Barcelona i el Baix Llobregat, on més escoles han perdut la categoria de Centres de Màxima Complexitat.
En una línia semblant, des de CCOO es destaca que s’hauria d’haver replantejat la «conveniència de fer aquesta requalificació de tanta transcendència per diferents motius: pel moment en què es realitza, pels criteris en què es basa aquesta decisió, per la data de les dades que s’han fet servir (del curs 18-19) i també per la forma de notificar-ho, sense comunicació prèvia i sense interlocució amb els centres afectats».
Menys recursos
Des del sindicat també es recorda que, encara que la llista de centres receptors no s’ha fet pública, les escoles i instituts de màxima complexitat també eren els principals beneficiats del Pla de Millores d’Oportunitats Educatives. Un pla que «ha anat molt bé per ajudar els centres d’alumnat amb menys recursos en època covid-19 i que ha de durar dos anys més». Ara, el dubte és saber si, després de perdre la catalogació de Màxima Complexitat, aquests centres es podran seguir acollint en aquest Pla de Millores d’Oportunitats Educatives.
Unes pèrdues de recursos que, segons van explicar ahir en aquest diari fonts del departament, Educació intentarà compensar: «Atès que la revisió s’ha fet enguany i per tenir en compte la situació de pandèmia que vivim, el curs vinent s’incrementaran recursos addicionals per complexitat. Els centres que han perdut o baixat complexitat mantindran una part dels reforços o la totalitat».
