Ecologistes en Acció ha concedit aquest estiu a cada una de les províncies del litoral espanyol, més Ceuta i Melilla, dues simbòliques banderes negres per «la destrucció de la malmesa costa» derivada de la irresponsabilitat de les administracions públiques.

En una roda de premsa telemàtica, els ecologistes han presentat aquest dimarts el seu informe Banderes Negres 2021, en el qual expliquen que, dels gairebé 8.000 quilòmetres de costes espanyoles investigades, el problema més greu al litoral, igual que en els últims anys, ha sigut el dels abocaments d’aigües i la mala depuració.

En el cas de Girona, hi ha dues platges afectades. Es tracta de la La Platja de Sa Riera a Begur. Ecologistas en acción ha atorgat la distinció per mala gestió. La construcció d'una urbanització de com a mínim 52 habitatges prop de la platja és el principal motiu de la bandera negra. L'entitat denuncia que des de fa uns anys, "els moviments ecologistes de Girona combaten a contrarellotge per l'acceleració de projectes d'urbanització en paratges naturals de la Costa Brava". Aquesta lluita ha estat plasmada en forma d'una bandera negra generalitzada per tota la costa brava en els dos últims informes.

En concret, aquest any es fixen en el projecte d'urbanització amb el publicitari nom de "Jardins de Sa Riera Living" que ha estat impugnat per la Plataforma SOS Aiguafreda - Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció, a causa de la classificació dels terrenys com a urbanitzables "quan tenien una naturalesa forestal" i pel fet que els terrenys no tenien serveis urbanístics ni estaven consolidats per alguna edificació.

Tot i la denúncia i "d'altres irregularitats relacionades amb el projecte, la urbanització segueix construint-se", denuncien els ecologistes. Els dos últims anys s'havia dedicat la bandera negra a la totalitat de la Costa Brava per aquesta amenaça. La bandera d'aquest any, aclaren, s'ha focalitzat en un punt, però sense voler perdre la mirada en altres punts afectats per la destrucció de litoral per a segones residències turístiques.

Una segona zona que també "lluirà" la bandera negra a Girona aquesta temporada és la Cala Galladera. La presència de l'alga invasora Caulerpa cylindracea a la Costa Brava tal com van detectar el grup de suport marí dels Agents Rurals és el motiu d'aquesta bandera. La Cala Galladera està situada a la zona nord del Parc Natural del Cap de Creus, un punt molt freqüentat per embarcacions de fondeig amb àncora.

Per evitar la propagació d'aquesta alga mitjançant les àncores de les embarcacions, es va delimitar la zona afectada amb boies, i es va regular la pesca i el fondeig. També s'ha iniciat una campanya d'informació per controlar la seva extensió. Aquesta alga suposa una amenaça per a l'espècies locals de Posidonia oceanica o gorgònies i es considera nociva per als ecosistemes mediterranis perquè és de ràpid creixement.

La Cala Galladera continua sent una part preciosa de la Costa Brava, però en aquesta ocasió, la bandera negra pretén ajudar a la conscienciació de les persones que gaudeixen de les seves aigües, per evitar que continuï estenent-se i participar en la detecció de possibles punts afectats.

Dues banderes a cada província litoral

D’aquesta manera, han concedit dues banderes negres a cada una de les províncies del litoral (22), més Ceuta i Melilla, el que suma un total de 48 insígnies, segons els ecologistes, que expliquen que el 2021 s’han tornat a concedir algunes banderes recurrents en anys anteriors com a conseqüència de la contaminació, com, per exemple, a la ria de Pontevedra, la platja d’El Carmen (Barbate) i el Mar Menor.

Per Clara Megías, coordinadora de l’informe, el problema més greu del litoral espanyol en els últims anys es manté en els abocaments d’aigües residuals i la seva mala depuració, les activitats industrials i els ports i creuers que, segons ha explicat, aglutinen el 75% de les denúncies per mal estat de les costes.

Sanejament i urbanisme

Unes dades que, segons el seu parer, posen de manifest que l’Estat té «una gran tasca per resoldre en matèria de sanejament i depuració» i per les quals està pagant una multa milionària a Europa.

Com a exemples de mala praxi ambiental a la costa espanyola destaquen els abocaments d’aigua residuals a Almeria en espais marins protegits de la Xarxa Natura 2000 i les aigües fecals a Burela per l’ampliació de l’espigó de Foz (Lugo), a més de la contaminació industrial a la ria de Huelva.

Segons Megías, en aquesta classificació no hi ha comunitats ni municipis que destaquin per sobre d’altres en nombre de banderes negres, ja que «cada litoral té les seves particularitats» i, mentre en uns predomina l’activitat industrial, en d’altres s’enfronten a nous problemes que no han previst, com l’aparició d’espècies marítimes invasores.

Davant aquesta situació, Ecologistes en Acció han instat totes les administracions públiques a prendre mesures urgents per revertir la situació: «És a les seves mans, és una qüestió que s’han de prendre seriosament», ha conclòs Megía.