En ple debat a les comarques de Girona sobre el model de transició energètica, i prenen el relleu a un interessant debat que va posar en evidència la Taula Gironina de Turisme, val a dir que la Generalitat té un paper important i definitiu a la solució del problema.

Han estat moltes les iniciatives de les Diputacions de Lleida, Tarragona i Girona manifestant que l’àmplia superfície del territori permet una resposta positiva en la generació d’energia sostenible, amb la dedicació només del 3% del sòl que permetria ordenar i, per tant, regular un desenvolupament de projectes ben repartits al llarg del territori català.

Al marge de les teulades d’habitatges i iniciatives particulars de petites i mitjanes empreses que dedicaran sí o sí les seves cobertes per generar energia, ja que serà rendible econòmicament, això sumarà a l’anterior 3% del territori exposat, una resposta de generació energètica verda prou potent i necessària.

La gran decisió és a qui empoderem a protagonitzar aquesta transició energètica: a les grans companyies que intenten especular i perpetuar el seu domini del mercat, o a la gent del territori ?

No hi ha dubte que l’administració catalana, és a dir, la Generalitat, avui governada per les forces d’esquerra i independentistes que volen el millor per a Catalunya, no pot donar la clau de la partida a les grans multinacionals i corporacions que ens han dut a aquest atzucac. Sens dubte ha de fer una política de suport a la societat per posicionar la creació de l’energia verda en mans dels ciutadans, ajuntaments i empreses catalanes. Per convicció nacional però, sobretot, perquè és la solució idònia d’aquesta revolució verda, com a Holanda, Dinamarca, Noruega o Alemanya.

He sentit durant aquests dies per part d’alts càrrecs de l’administració de la Generalitat que «tenim l’obligació de vetllar per una autonomia energètica verda a escala nacional catalana», doncs bé, endavant! Amb decisió i fermesa! Donarem suport als nostres ciutadans, ajuntaments i empreses -petites i grans del país- o donarem la clau de la partida a aquells que diuen: «Antes alemana que catalana» (Manuel Pizarro, expresident d’Endesa, exministre del PP, i avui vicepresident de la FAES).

Jo, companys, amics i conciutadans, tinc pocs dubtes. I els mandataris de la Generalitat? I els nostres parlamentaris, què diuen en d’aquest debat?

Model energètic centralitzat i liderat per multinacionals i corporacions foranes o model descentralitzat arrelat a la gent del territori? Que no ens passi com abans, amb les companyies catalanes de llum i força que es varen vendre a les grans corporacions espanyoles.

Jo ho tinc claríssim: serà més dificultós i laboriós però, sens dubte, la clau de l’energia verda a escala nacional és la segona opció!