Com ha canviat l’accés al món de l’advocacia d’uns anys ençà?.

Albert Ruda: La formació que reben els juristes i els advocats ha canviat molt. Abans els professors feien una classe magistral i els alumnes eren com escribes que agafaven apunts i al final de l'any s’ho jugaven en un examen. Ara han canviat moltes coses: la formació és molt pràctica, part del professorat són dones i una majoria d’estudiants són noies. Fem estudis de casos, judicis simulats, debats...

Quins punts forts té?

A.R: Té la particularitat que el fem amb els Col·legis de l’Advocacia de Girona, Figueres i el de Vic. Són una part molt important del professorat. I en la part pràctica els alumnes fan pràctiques a despatxos, empreses, institucions...I allí fan d’advocats mentre estan aprenent. Està més pensat en la professió.

Elena Boet: Tota la metodologia està dirigida a una perspectiva pràctica. Preparem els alumnes per a la professió. El màster té dos cursos i es fan 750 hores que es fan a despatxos Girona, Figueres i Vic. A més, tenim un conveni amb el Consell General del Poder Judicial per fer simulacions de judicis. Aquest any, a més, farem simulacions a les oficines judicials de Girona i hem implementat un nou màster en Dret d'Empresa, que permet obtenir una doble titulació.

L’estudiant surt més ben preparat ara amb el màster?

A.R: es fa difícil de dir, comparant coses diferents. Abans l’estudiant era bo fent exàmens, i no necessàriament era bon advocat. Ara ensenyem amb el màster a ser bon advocat. Quan jo vaig estudiar gairebé no llegia sentències judicials, podia comptar-ho amb els dits d’una mà. Ara és constant el treball pràctic. Les aptituds i habilitats que es treballen ara són diferents de les d’abans. Abans la memòria et feia aprovar. Això no et dona habilitat per expressar-te davant d’un jutge.

Personalment veig que els estudiants ara saben expressar-se millor, entendre textos. La tasca argumentativa es treballa més. Són perfils diferents. No s’ha de menystenir la memòria., recordar un article en un moment determinat et pot salvar la vida.

El nou mètode surt més car?

E.B: Sí, des que el grau ha passat de ser de cinc anys a ser quatre anys i el màster. El màster no té preu públic, però hi ha una rebaixa que pràcticament queda a preu de grau. A la UdG tenim el mínim preu possible.

A.R: Que sigui més car és decisió del procés del Bolonya, no és decisió de la universitat. El Govern ha anat ajustant els preus.

Les pràctiques són remunerades?

Les pràctiques no són obligatòriament remunerades. Depèn de cada despatx.

Hi ha «fuga d’advocats gironins cap a altres parts del territori?

E.B: Molts estudiants troben feina i es queden als despatxos on han estat durant el màster. De fet, fer el màster a Girona permet conèixer l’àmbit judicial i els companys del territori. No seran estranys al món jurídic. Hauran conegut despatxos, tribunals...

Ha augmentat recentment la demanda d’estudiants en el màster d’advocacia?

A.B: Es manté estable. Rebem una part d’estudiants de fora i també sempre hi ha gent que marxa. Aquesta professió té moltes sortides i fins i tot gent que no vol dedicar-se a la professió i que vol fer una oposició, fa el màster igualment per tenir-ho assegurat.

Com ha impactat la pandèmia en la realització dels estudis?

E.B: Va ser molt complicat seguir les pràctiques, però finalment tots els alumnes van poder fer totes les pràctiques fos a través de teletreball o parcialment. Tothom s’ha coordinat molt bé i amb flexibilitat, i estem molt agraïts a les institucions i els despatxos participants.

Ressaltarien alguna experiència negativa?

A.R: al principi ho vam passar una mica malament perquè no sabíem què passaria. Els primers dies pensàvem que serien 15 dies i es va allargar tres mesos. Hi va haver situacions d’incertesa que ens va fer posar a tots a prova. Però si tens una estructura ben coordinada, com ha sigut el cas, ens n’hem sortit prou bé.

E.B: fins i tot n’hem tret coses bones, ja que al màster hem incorporat les classes en línia. Això ens ha permès continuar fent docència presencial amb el professor a l'aula i amb la possibilitat que els alumnes puguin seguir les classes a distància per arribar a tothom.

Aquest any que s'ha implementat l'obligatorietat de la tercera llengua a la facultat.

A.R: Es va aprovar fa molts anys i hi va haver moratòries. El Parlament va dir a les universitats que haurien d'implementar una tercera llengua. Hi va havent moratòries. Ara que s'ha acabat l'última moratòria s’ha començat a exigir l’obligació legal de tenir-la.

Però a la UdG s'ha demanat en algunes facultats, la de Dret entre altres.

A.R: En el nostre cas vam tenir una avaluació de qualitat, i el Consell de Govern ens va instar a fer-ho. Ens hem trobat en una postura atzarosa que algunes facultats ho han fet i d'altres no. Com a facultat no ho volíem fer. De totes maneres, no hi ha cap estudiant que s’'hagi quedat sense el grau per no tenir el requisit.

Quina és l'especialitat que més atrau els estudiants?

Està agradant molt el dret penal. Ho veiem a les pràctiques i al treball de final de màster que fan els alumnes.

Sobren advocats a Girona?

A.R: És una idea que sempre s'ha dit, és un mite. Tot depèn de com t’ho miris. En relació amb què? És una formació molt general que té moltíssimes sortides. Comparant amb les dades de l'estat espanyol, les xifres són similars. No tenim la sensació que hi hagi una saturació.

E.B: No fer el Màster de l’advocacia és tancar-te moltes portes. Quan millor preparat està és quan ha acabat el grau. Està més preparat per l’examen estatal. Ha de ser minoritari el que no faci el màster de l’advocacia.

L’opció d’opositar no atrau tant.

E.B: Certament, a Girona no hem tingut mai tradició d’opositar. És una bona opció i hi ha estudiants que ho demanen, però alguns continuen fent les dues coses. Hem de poder tenir el títol de l’advocacia a la butxaca pel que pugui passar, sobretot en una societat tant canviant com l’actual.