La comarca de la Garrotxa manté el creixement exponencial d’instal·lacions d’autoconsum. Fins a l’any 2012 hi havia instal·lades 44 instal·lacions fotovoltaiques, totes amb la modalitat d’injecció a la xarxa, mentre que entre el 2014 i el 2019 se’n van posar en marxa 40 més.

Durant els següents anys −entre el 2020 i el primer trimestre del 2021− se n’han instal·lat 64, passant a tenir actualment 145 instal·lacions de generació local d’energia a la comarca i apuntant un percentatge d’augment del 126% en els darrers dos anys. Aquestes noves incorporacions responen majoritàriament a la posada en marxa d’instal·lacions de petita potència que s’han instal·lat en habitatges unifamiliars. Molts, «empesos per l’efecte dels incentius i les bonificacions que estan aplicant alguns consistoris de la Garrotxa».

Aquestes són algunes de les dades que ofereix la vuitena edició del document de l’Observatori per al Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa, presentat aquest passat dilluns i resultat del treball en xarxa entre Dinàmig, CASG (Consorci Acció Social de la Garrotxa), SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública), Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i vint-i-dues entitats públiques i privades, així com els diversos ajuntaments de la comarca.

Pel que fa al consum elèctric dels equipaments municipals aquest es manté a la baixa, tenint en compte que enguany la reducció ha estat major, ja que a part de les mesures d’eficiència energètica que s’han continuat efectuant, s’hi han afegit les restriccions de la pandèmia que han fet que els consums en els equipaments, sobretot esportius, culturals i educatius, hagin baixat.

D’altra banda, la comarca ha apostat per continuar amb la implantació de la tecnologia LED en els enllumenats públics. Segons apunten, en aquests equipaments «es comença a notar» l’efecte de les 10 instal·lacions que es van posar en marxa el 2019, i en què pròximament s’hi afegiran 11 més en altres equipaments municipals, la majoria escoles, amb l’objectiu de crear una energia neta i local que s’afegirà a l’energia «100% renovable que consumeixen tots els ajuntaments de la comarca».

52% de selecció de residus

La Garrotxa ocupa la novena posició (d’un total de 42) pel que fa a nivells de selecció de residus, amb una mitjana del 52%, que a nivell català és del 45%. Segons l’Observatori per al Desenvolupament Sostenible, a partir del 2006 la producció de residus municipals va disminuir un 18%, fins als 1,32 kg per habitant i dia del 2013. L’any 2014 va iniciar-se una tendència a l’alça, que a Catalunya continua fins el 2019, mentre que a la Garrotxa canvia la tendència disminuint un 5% aquest any. Per municipis, el major grau de selecció és a Argelaguer (80%) i a Besalú (87%) i el menor, a Sant Aniol de Finestres (28%) i Beuda (34%).

Tanmateix, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) derivades de la gestió dels residus municipals −calculades segons la metodologia establerta per l’Oficina del Canvi Climàtic, atesos els factors d’emissió segons tipus de residus i en tones equivalents de CO2− l’any 2019 han estat un 30% inferiors del que haguessin estat sense una gestió selectiva de les deixalles, segons assegura el document elaborat.

Nou màxim de població

Entre la resta de dades que recull l’Observatori 2021 referents a l’any 2020, la Garrotxa assoleix un nou màxim de població amb 58.620 habitants, gràcies a un creixement demogràfic de l’1,8%, superior al del conjunt de Catalunya (1,4%). Malgrat ser inferior al creixement de l’any passat, l’augment de població amb nacionalitat estrangera (10,7%) ha tornat a ser el motor del creixement demogràfic de la comarca.

Amb tot, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera residents a la Garrotxa ha crescut un 10,7%, una xifra sensiblement inferior a la del 2019 (12,4%). Amb un total de 9.843 persones de nacionalitat estrangera, la taxa d’estrangeria de la comarca se situa en el 16,8%, 1,4 punts més que el 2019.