Durant l’any 2020 i en el que portem de 2021, hem conviscut amb dues pandèmies, una visible i amb efectes a nivell mundial, l’ocasionada per la covid-19 i una altra silenciosa, amenaçadora i globalitzada, la del suïcidi. Per això, diverses organitzacions han impulsat iniciatives per visibilitzar aquesta xacra social.
Una de cada 100 morts en el món segons la pròpia Organització Mundial de la Salut és per suïcidi, sent una de les principals causes de defunció en tot el planeta.
Però hi ha més. 1 de cada 4 persones tindran un trastorn mental al llarg de la seva vida. I d’ells, entre el 35% i el 50% no reben cap tractament o no l’adequat, segons el Col·legi de Psicòlegs de Madrid.
L’última enquesta del CIS detecta que un 6,4% de la població ha acudit a un professional de la salut mental durant la pandèmia. Sent un 47,3% per ansietat i un 35,5% per depressió.
A Espanya, al voltant es produeixen 10 suïcidis diaris. Casos que en la seva majoria són ocultats sota l’estigma, el tabú i el silenci que embolica una realitat que causa entorn d’un milió de defuncions en el món cada any, una mort cada 40 segons.
Homes joves, els més afectats
Les últimes dades que consten i detalla l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2019 reflecteixen una xifra que no deixa de sorprendre professionals davant un greu problema de necessitat i atenció pública.
Unt total de 3.671 persones van morir per suïcidi l’any 2019 a Espanya, dels quals 2.771 eren homes i 900 eren dones. La franja d’edat més afectada és la de persones entre 30 i 39 anys. Seguits per la franja de 50 a 54 anys i per la d’entre 45 i 49 anys.
En resum, el suïcidi s’ha convertit en la principal causa de mort no natural en població adulta i, des de fa poc temps, també ho és entre els joves d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys.
La gravetat de la situació és tal que els especialistes calculen que l’any 2020 s’han incrementat un 250% les ideacions suïcides i els intents autolítics.
«Xifres que no deixen d’obrir preguntes i interrogants sobre els motius pels quals s’han de posar en marxa campanyes de sensibilització com s’han realitzat amb altres problemes socials com els accidents de trànsit o la violència de gènere, els resultats del qual avalen la importància de la seva implantació, seguiment i difusió social» indica un document del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid en el marc del projecte «Parlem de… Suïcidi». José Antonio Luengo, Degà del Col·legi, insisteix en «la importància de l’acompanyament i l’educació emocional en la societat i les famílies com un factor protector de la ideació suïcida dels adolescents».
El Coordinador Tècnic del projecte, Luis Fernando López, destaca que «és molt important entendre que el suïcidi no és una malaltia mental i que la seva prevenció requereix d’una mirada no únicament sanitària, sinó també social i tecnològica».
Després d’escoltar les aportacions de diversos sectors, els especialistes en psicologia subratllen la necessitat d’atendre la conducta suïcida no sols des d’un enfocament clínic i sanitari.
També és essencial entendre i estudiar la complexa interacció que exerceixen les noves tecnologies d’informació i comunicació en el procés de salut de les persones, especialment entre la població més jove.
