El santuari de Queralt (Berga) va viure la setmana passada un emotiu acte de record a les víctimes de la COVID a la comarca. Es va enlairar un gran globus sonda que contenia 319 orenetes de paper al seu interior i que al seu torn sostenia la figura d’una gran oreneta gran de cartró ploma. L’enlairament va ser seguit per desenes de persones emocionades i amb llàgrimes als ulls que van contemplar com el globus anava guanyant altitud fins que ja era impossible d’identificar. Els promotors de la iniciativa van aconseguir recuperar l’oreneta dissabte passat entre els volcans del Croscat i Santa Margarida, a la Garrotxa.
S’havien fet 3 intents per recuperar l’oreneta, i ha estat al quart intent quan la cerca ha fructificat, segons va explicar l’enginyer Andreu Veà, que ha estat qui ha dirigit el projecte de recuperació, una suma d’imaginació, de solucions tecnològiques i de col·laboració de diferents persones que han aportat les seves idees. De fet, qui va trobar físicament l’oreneta, que portava tecnologia mòbil per poder ser geolocalitzada, va ser l’Aleix Lagares, una persona de la mateixa comarca de la Garrotxa, que forma part de la comunitat IP (Interesting People) que lidera Veà. En aquest grup hi ha més de 2.000 persones d’arreu del món que participen en idees i projectes per donar solució a problemes com ara, una de les iniciatives més exitoses: els CovidWarriors.org, accelerar i augmentar la producció de les proves PCR, tan necessàries en el procés de la covid.
Sense cobertura mòbil
L’oreneta solidària de Queralt es va llançar impulsada per un globus sonda carregat inflat amb 3m3 d’heli. Aquest globus sonda es va enlairar fins que la mateixa pressió de l’heli va esquinçar el làtex i aleshores va iniciar el descens en activar-se un gran paracaigudes i va anar a parar a les terres garrotxines, en un lloc de difícil visualització, enmig d’espesses zones boscoses sense cobertura mòbil. Andreu Veà explicava que va estar controlat per tecnologia mòbil (un aparell situat a l’interior de l’oreneta emetia senyals cada 70 segons) fins que va superar els 3.000 m d’altitud. A partir d’aquesta alçada es perd la connexió de mòbil. I va tornar a ser localitzat en el descens, quan va tornar a baixar del llindar dels 3.000 m. Aleshores es va saber aproximadament on es podia trobar, però les tres primeres expedicions que es van fer no van donar fruit, tot i que sí que van donar informacions importants per a les següents, com ara la dificultat d’accés i les complicacions de la cerca a determinades hores de tarda per les pluges que hi ha hagut a la zona tota la setmana.
El llançament del globus es va aconseguir amb el control d’un especialista de Múrcia, Fernando Ortuño, i amb els permisos corresponents d’ENAIRE que van tallar l’espai aeri on es podia moure el globus per evitar qualsevol incident aeri. L’aparell ha estat controlat seguit en tot moment pels radioafeccionats de Berga Radioclub La Baells mentre Ortuño en tot moment enviava els càlculs de trajectòries donant les coordenades per trobar-lo. Després es va fer servir tecnologia per situar el punt exacte de cerca i mapes digitals de l’Alpina, entre d‘altres.
Trobar l’oreneta que s’havia fet volar era com posar el colofó al projecte. En primer lloc per no deixar restes de l’experiència al bosc, però també per poder recuperar tots els aparells de telemetria i resta de material tecnològic s i per poder tenir les imatges de vídeo que es van gravar amb una càmera instal·lada a la mateixa oreneta. El material s’ha recollit, i escampades per arreu han quedat les 319 orenetes que simbolitzen les famílies del Berguedà que van deixar-hi un missatge en record dels seus familiars desapareguts des del març del 2020 fins ara. Entre alguns detalls del vol del globus, l’aparell (i tot el que duia, és clar) ha hagut de suportar temperatures de -40ºC. Tota la tecnologia estava embolicada amb material perquè pogués suportar-la. Les orenetes eren de paper «biodegradable», amb una llavor de planta autòctona.
