El diccionari de la Llengua Catalana defineix el concepte gueto com a un «sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat».
Normalment, es tendeix a situar els guetos en les zones suburbanes de les ciutats perquè són les zones marginals, les zones empobrides i vulnerables que, a més a més, pateixen grans estigmatitzacions racistes i xenòfobes. Tot i això, durant els darrers anys, s’han creat a poc a poc guetos dins la mateixa ciutat.
En el cas de Girona, per exemple, una de lez zones «guetitzades» ha estat el Barri Vell: l’augment dels pisos turístics ha provocat una gran reducció del nombre d’habitatges de lloguer atemporal que, conseqüentment, n’ha augmentat abusivament el preu del seu lloguer. Un preu que famílies gironines de classe treballadora no s’han pogut permetre i que, per tant, han hagut d’abandonar. Un preu, en canvi, que famílies benestants (de la mateixa ciutat o de fora) sí que han pogut accedir-hi i que han convertit el Barri Vell en un barri d’elit, és a dir, un barri només per una minoria selecta molt allunyada de la vida popular de la resta de ciutat.
De fet, Isabel Salamaña, doctora en Geografia i i membre del grup d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental de la UdG, ho anomena «guetització d’elit», ja que l’alta polarització dels preus expulsa la classe mitjana i treballadora i només deixa lloc per les classes socials altes.
El mateix passa amb pobles del voltant de l’àrea urbana de Girona com Bescanó , Fornells o Vilablareix, municipis habitats per a famílies amb poders adquisitus elevats que viuen allunyats d’aquesta problemàtica perquè, en realitat, tot el poble sencer s’ha convertit en un «gueto d’elit».
