Hi ha un gest de socors internacional que serveix per demanar auxili durant una situació on no es pugui parlar i on es pretén passar desapercebut davant d’un agressor. Fa pocs dies, en un hospital de Barcelona, aquest símbol va acabar amb la detenció d’un home de 65 anys, després que la seva parella fes el gest davant d’una infermera en una clínica privada de Sarrià-Sant Gervasi.

Aquest senyal es fa amb una mà i consisteix en fer dos gestos: primer s’ensenya el palmell de la mà amb el polze tancat i després es tanca el puny amb el polze amagat. Aquest gest, conegut internacionalment, s’utilitza per si es pateix una situació de violència masclista. «És senzill, molt ràpid i en algun cas pot salvar una víctima», explica Mireia Expósito, caporal de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra.

Els Mossos d’Esquadra també van difondre el senyal a través de les xarxes socials, indicant que és «molt important» conèixer-lo per evitar situacions de perill. El Ministeri d’Igualtat també ha fet campanyes explicant-ne la importància.

En aquest sentit, la caporal també exposa que, en les xerrades pedagògiques que es fan a 4t d’ESO, «l’últim curs d’escolarització obligatòria i en què els alumnes comencen a tenir les primeres relacions de parella» ja s’ensenya aquest símbol.

Alguns dels signes per identificar que una dona està sent maltractada són la crítica, el control absolut (diners, amistats, roba), els crits, els insults, fer sentir culpable o ignorar, forçar a mantenir-hi relacions sexuals, o l’assassinat. De menys a més, representen l’escala gradual de la violència de gènere.

Al conjunt de l’estat, 37 dones han estat assassinades, des de l’1 de gener i fins al 22 de novembre, en mans de les seves parelles o exparelles. Catalunya és la comunitat autònoma que acumula més crims d’aquest tipus: 8 dones han perdut la vida, segons l’últim balanç del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Les xerrades als instituts és una de les maneres com Mossos exposa davant dels joves la gravetat de la violència masclista. «Hem d’educar els nostres fills i filles en la igualtat. Hi ha molts nois joves que estan normalitzant conductes de control que no ho són gens i això fa respecte», diu l’advocada Olga Carbonell.

Encarna Orduna, presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat del Consell de l’Advocacia Catalana, hi coincideix afirmant que «s’ha d’invertir en educació perquè els joves puguin identificar la violència masclista».

Fer el pas de denunciar

«Denunciar té una sèrie de conseqüències inevitables», explica Carbonell. Les raons principals per les quals no es denuncien aquest tipus de situacions són tres: vergonya, indefensió i por.

D’entre les que decideixen fer el pas, aquestes tarden entre vuit mesos i vuit anys segons un estudi de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere de la Fundació Igual a Igual. «La dada és certa. Moltes vegades les víctimes no s’atreveixen a denunciar perquè troben normal la situació. Fins i tot, hi ha casos en què, un cop l’han posada, la retiren. És molt habitual», exposa Orduna, Tanmateix, i encara que la dada de denúncies interposades és baixa, quan les víctimes arriben a la comissaria de Mossos, la policia les atén a partir de dues vies.

«O bé amb una trucada al 112 i actuació policial, és a dir, la patrulla va fins al lloc dels fets, acompanya la víctima al metge i, posteriorment, a comissaria a denunciar, o bé directament les mateixes dones es dirigeixen a comissaria per explicar què estan vivint», indica Expósito.

En tots dos casos, s’activa el protocol establert, i la víctima és atesa pels Grups d’Atenció a la Víctima (GAV). A la comissaria de Figueres, hi ha tres professionals que es dediquen exclusivament a agafar aquestes denúncies. El mateix protocol estableix nivells de risc: baix, mitjà, alt i molt alt. Des del Cos de Mossos, es fa seguiment dels casos de violència masclista, sobretot, si la víctima ha demanat una ordre de protecció.

Assistència lletrada immediata

Un dels canvis respecte anys passats, que s’ha celebrat com una victòria des de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat de l’Advocacia Catalana, és el fet que, actualment, quan una dona arriba a les oficines de la policia disposa immediatament d’assistència lletrada. «Els Mossos tenen l’obligació de trucar al centre de guàrdia del col·legi d’advocats perquè la dona pugui ser atesa com a molt en una hora. És un protocol que funciona des del juliol», manifesta Orduna que se sent «orgullosa» de la feina feta per la comissió que presideix.

Aquesta novetat també és ben vista per Carbonell, que defensa que s’ha d’explicar el procediment a seguir a les víctimes perquè «moltes vegades no el saben i és un procés que les vincula. És una informació important que no els ha de venir de nou».

Una víctima de violència de gènere ha d’explicar almenys tres vegades la situació patida. Una davant de Mossos, una altra davant l’advocat i encara una altra davant del jutge.

Segons Olga Carbonell i Encarna Orduna, encara no hi ha «cap manera d’evitar aquest tràngol». L’advocada comenta que «les normes del procés penal són molt estrictes», mentre que la presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat opta per la «sensibilització de jutges i lletrats» per evitar «revictimitzar la víctima».

En aquest sentit, la caporal dels Mossos defensa que cada vegada hi hagi més presència femenina al Cos perquè «sempre és més fàcil que una dona expliqui davant d’una altra dona que ha patit una agressió sexual que no davant d’un home».