El Parlament va convalidar ahir el decret de renovables gràcies als vots d’ERC, JxCat i En Comú Podem. La resta de partits de l’oposició hi van votar en contra. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va fer una crida als partits a «anar a la una» amb aquesta qüestió per fer la transició energètica. «Ens necessitem tots i totes», va afegir, tot destacant que el nou decret porta cap a una «pacificació territorial necessària» i defensant que no es podia esperar més temps. A partir d’ara, els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica hauran d’acreditar l’acord del 50% dels terrenys, s’introdueixen requisits per incrementar el consens territorial i es prioritzen els projectes petits, de 5 MW o menys.

La consellera Jordà va assumir el compromís de comparèixer anualment al Parlament per fer seguiment i comprovar l’assoliment dels objectius del decret, tal com van demanar els comuns. Així mateix, la titular d’Acció Climàtica va argumentar que el decret no es pot tramitar com a projecte de llei perquè no es pot perdre temps. «Ens cal regular, no ens cal aturar», ha conclòs.

El diputat dels comuns Lucas Ferro va dir que el seu grup ni defensa la cultura del «pelotazo» ni tampoc que no es puguin desplegar els projectes. «Defensem el mateix que defensem en els conflictes socials i laborals, que hi hagi mecanismes de compensació i resolució de conflictes. I valorem que hi hagi una taula de diàleg per acordar compensacions», va argumentar.

En canvi, el soci de la investidura, la CUP, hi va votar en contra. El diputat gironí Dani Cornellà va admetre que suposa «millores substancials» comparat amb l’anterior decret, però les va considerar insuficients. En aquest sentit, va recordar que la CUP es manté amb el «no» que ja va donar a l’anterior decret del 2019.

La també gironina Sílvia Paneque (PSC) va lamentar que Catalunya estigui a la cua d’Europa pel que fa a renovables i va augurar que amb aquest decret no canviaran les coses. Així mateix, va criticar que el Govern no exerceixi la sobirania energètica i la «manca de diàleg» per elaborar el decret.